L’edifici ha sofert al llarg dels segles tota mena d’ampliacions i reformes, i no conserva cap tret romànic ; tècnicament cal situar la seva remodelació i adaptació com a casa senyorial al llarg dels segles XVI i XVII, dins del barroc català. Potser també és d’aquella època ‘la carota’ ?.
De planta irregular, estructurat a partir de planta baixa, primer i segon pis, ràfec de teula i maó disposat en cantells que ressegueix tot el seu perímetre, i coberta exterior a doble vessant.
La porta d’accés adintellada presenta una decoració en escates molt erosionades, i malauradament ha desaparegut l´escut de la família Meca que estava esculpit al mig de la llinda monolítica; es troba oberta a la plaça de l’església i s’accedeix a partir d’unes escales.
El parament de l’edifici es paredat, amb presència de carreus en les primitives obertures (balcó, finestres i porta d’accés), i als angles de la façana exterior. Les primitives finestres encara conserven l’estructura emmarcada amb carreus de pedra picada.
De la part posterior fortament degradada, només podem destacar la presència d’una màscara humana, no identificada, esculpida en pedra, situada a un angle de la façana exterior, la famosa ‘carota de Vergós Guerrejat’.
El cens de 1857 marca el sostre de població, 587 persones, del terme d’Estaràs que compren ; Alta-riba, Ferran, Gàver, Malacara, i Vergós Guerrejat, l’any 2011 els veïns de dret eren únicament 170.
Amb aquestes dades costa d’entendre com era possible aixecar i mantenir tot el Patrimoni que malgrat la descurança, l’oblit, i la desídia es conserva encara, però a la llum de les facilitats tècniques d’avui, no ho pot justificar SOTA CAP CONCEPTE.
Des dels Ministeris d’Incultura i de Mala Educació s’hauria de fer alguna cosa més que atiar l’odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada