Del topònim Papiol en tenim almenys dues explicacions : El Manuel Bofarull i Terrades, defensa la seva procedència del llatí “puppia” que tradueix com turonet ample i arrodonit ; Josep Moran defensa contràriament que prové del vegetal o planta dita "papiola apuntada" o també "cascall cornut". Seria doncs un lloc amb gran abundància d'aquesta planta.
L’any 1304, Sant Ponç de Papiol era l'església parroquial de l'Arboç.
L’any 1343 féu testament Pere Aymerich, senyor del castell del Papiol, pel qual es decretava que ell, la seva muller i els seus dos fills fossin enterrats a l'església de Sant Ponç.
Posteriorment, l’any 1429 es produïa, per decret episcopal, la unió de l'església de Sant Ponç i la de Banyeres, per raó d'un terratrèmol que enrunà la casa rectoral. Malgrat tot, el rector de Banyeres hi havia de celebrar missa el dia de Sant Ponç i cada quinze dies.
La capella, d'una sola nau i coberta amb un embigat a dues vessants, presenta una portalada de punt rodó i campanar de cadireta de dos cossos.
El mur lateral està sostingut per grans contraforts, testimonis d’aquell terrible terratrèmol de 1428, què es considera el més intens que ha patit Catalunya. Culmina la portalada, sobre el teulat, un campanar d’espadanya de dos ulls. Ha estat restaurada en època recent.
Damunt la portalada hi ha un escut heràldic de cavaller de pedra, on es veu un corn de banya i un lleó rampant -pensem que son les armes dels Julià de Banyeres - sou pregats alhora que a ampliar i/o matissar aquestes dades, a fer-nos arribar – si existeixen – els Goigs d’aquesta esglesiola a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada