diumenge, 23 de desembre de 2012

ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA DE MARATA

En la recerca d’aquest nom de lloc , em sorprenia llegir :

..... topònims d’origen islàmic (és a dir, d’etimologia aràbiga o berber) que s’hi constaten. A penes una dotzena han estat detectats i reconeguts indubtablement com a tals en la toponímia actual: Gallifa, Rifà, Marata, Rama, Jafre i algun altre més.

TOPONÍMIA D’ORIGEN ISLÀMIC A LA CATALUNYA VELLA
Santiago PÉREZ
a8034059@xtec.cat

No trobava lloc on confrontar-ho ja que les Franqueses no disposa de Mapa de Patrimoni i/o Catàleg de Monuments accessible des de la xarxa.

Pel que fa a la història, l'església apareix per primer cop documentada al cartulari de Sant Cugat a partir del 1002, apareixent també l'any 1089 en el "Liber Antiquitatum" del Bisbat de Barcelona.


L'església parroquial, pertany al primer romànic rural, de darreries del segle XI. S'aprecia una nau única amb volta de canó en dos plans desiguals, més baix l'anterior al presbiteri, i en arcs de mig punt a cada tram. L'absis és rodó, cobert amb volta de mitja taronja i l'altar és de pedra.


Més tard el temple s'amplià obrint-se-li quatre capelles laterals dels segles XVI i XVII, dues a cada costat, cobertes amb volta d'aresta que es recolza sobre pillastres. La part exterior és fonamentalment de pedra picada.

L'absis presenta tres bandes d'arqueria llombarda i un finestral esqueixat d'arc de mig punt. Al la façana hi ha un arc senzill, de carreu, de mig punt amb una oberturaen forma de creu grega, a la part superior. A la part del campanar, la façana està coronada per una torre, que degué ser espadanya. Té dos vuits per a les campanes, d'arc de mig punt, a més d'un altre a la dreta.

Reproduïm de : http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf

MARATA (LES FRANQUESES DEL VALLÈS), SANTA COLOMA

En els inicis de la guerra civil del 1936, aquest temple parroquial va ser greument profanat; els altars i imatges van ser cremats a l’exterior. L’església va ser habilitada per a habitatges.

El campanar no va patir danys, però es van destruir les campanes. Una part de l’arxiu parroquial es va salvar i l’altra es perdé en la destrucció.

L’informe de Marata parla de molta destrucció en esclatar la guerra civil. Molts dels seus objectes desaparegueren; per exemple el retaule neoclàssic de Sant Jacint, amb plafons pintats (pàg. 71).

La casa rectoral va ser incendiada. Acabada la guerra, Mn. Josep M. García Galnares va començar la reconstrucció, que va ser continuada pels rectors successius. Així, el dia 31 de desembre de 1951, Mn. Amadeu Bassols va procurar la solemne consagració de dues campanes; i Mn. Josep Cardús, amb l‘ajut de la Diputació de Barcelona i l’assessorament de l’arquitecte Camil Pallàs, inaugurava la reparació i restauració de la façana principal, el dia 31 de desembre de 1959. La restauració interior de l’absis romànic s’acabava el dia de la Nativitat del Senyor de l’any 1960. L’altar major, de pedra, i un altre de lateral van ser inaugurats el dia 26 de març de 1961, diumenge de Rams, col•locant-se el dia de Pasqua de Pentecostes, 21 de maig de 1961, l’enrajolat del presbiteri. Mossèn Cardús, rector actual (any 2008), ha tingut molta cura de les restauracions i excavacions que s’han fet, trobant-se sitges molt antigues a la nau central.

Sou pregats de fer-nos saber altres teories sobre l’origen i significat del topònim, així com a completar i/o esmenar les dades exposades a l’email coneixercatalunya@gmail.com