Sortosament el Josep Salvany Blanch [ Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya - va retratar aquest edifici almenys en dues ocasions l’any 1912 i l’any 1918.
Les imatges del Fons Cuyàs de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, malgrat son també en blanc i negre, son fetes en el període del primer feixisme, en una data inespecífica. . Els fils que pengen per arreu, son una de les manifestacions ‘habituals’ de l’ànim de ‘dessolar la terra’ que s’imposava a Catalunya amb el màxim rigor,
De la descripció tècnica, reproduïm : L'església té una planta complexa resultat de la seva llarga història constructiva. Va existir una fase pre-romànica al temple de la que només resten alguns elements solts, com el capitell - mènsula de la finestra de la façana de ponent, datable cap el segle X, (CASTELL, s.d; JORBA, 1989) i amb paral•lels a tots els temples pre-romànics de la rodalia (JORBA, 1989; MARGENAT, 1985d). Es tracta d'una mostra d'art provincial no enquadrable a cap gran taller artístic del moment (JORBA, 1989) així com també el capitell i mensula figurada encastats al campanar i les tombes antropomòrfiques aparegudes al subsòl del temple, l'any 1927.
Encara que el primer document que parla de l'església és de l'any 986, sembla que alguns elements poden retardar en el temps aquesta cronologia. Margenat i Bel són de l'opinió (BEL, 1981) de que la columna del finestral de dues obertures que es troba damunt del portal de la façana Oest, va ser una reutilització d'una construcció romana, i que segons aquests autors es trobava al mateix emplaçament. La mateixa morfologia de la finestra (amb l'arc de la dreta més estret que el de la esquerra), pot adduir-se com base a la teoria de l'adaptació d'aquesta finestra a un element anterior (BEL, 1981). Es comprova que existeixen uns carreus a la base del campanar que semblen tenir una cronologia més antiga que la resta del parament.
La construcció romànica sembla que corresponia a un temple orientat d'oest a est amb planta de creu llatina amb transepte i absis i volta de canó. D'aquesta construcció resta la portalada, el vestíbul i la volta fins el transepte. De tota manera hi ha dues fases romàniques: la primera (de finals del segle XI o inicis del XII) és la que configura la façana amb una decoració d'arquacions cegues sobre mènsules decorades (CASTELL, s.d) i bandes llombardes als laterals, detectades per Serra i Roselló el 1947 (MARGENAT, 1985d; 1995). Al centre hi ha una finestra amb l'element prerromànic i una columneta de marbre blanc amb decoració d'estries helicoides de datació romana. El segon moment romànic (de mitjan segle XIII) està format per l'accés al temple amb una arquivolta decorada, com els capitells amb decoració floral.
Fou continuada el segle XV amb la desaparició de l'absis i afegint capelles laterals, de tal manera que es van transformar els murs exteriors en pilars, configurant una planta de tres naus. A l'interior es conserva l'antiga escultura de Sant Pere, restaurada i els retaules dels Rubió.
L'any 1571 el bisbe de Barcelona, concedí llicència a Joaquim Canals i la seva muller per a construir una sepultura a l'església de Sant Pere de Rubí, a la nau, enfront de la capella de Sant Roc. Aquesta sepultura fou identificada i descoberta a l'enrajolar l'església l'any 1927. Els trossos de làpida que la cobrien portaven la inscripció de la família Canals i per damunt d'aquesta, la de la família Rosés, amb un roser esculpit com a símbol parlant. Totes aquestes restes van desaparèixer l'any 1936. (RUFÉ, 1984a; 1997a)
A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s'emportaren nombrosos objectes de valor.
Al segle XIX s'eixamplà el temple construint el creuer amb cúpula, l'absis actual, la galeria de circumval•lació, la sagristia i una nova façana lateral. Aquesta amb parament d'obra vista i maó manté els trets neorromànics típics dels corrents historicistes de finals del segle XIX i inicis del XX (CASTELL, s.d.).
El 1927 s'hi fan obres d'embelliment i reparació: bancs nous, enrajolat nou, reparació de les teulades, vitralls nous..., gràcies al cel del Rector Mossèn Josep Guardiet i Pujol, al que hom fa referencial com Dr. Guardiet.
El Dr. Josep Guardiet i Pujol nasqué l'any 1879 a Manlleu. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Vic i es doctorà en Teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Abans de ser rector de Sant Pere de Rubí exercí aquest càrrec a diverses parròquies.
El 1917 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Pere de Rubí.
La seva forta personalitat i esperit de treball el varen portar a crear moltes associacions culturals a la vila: el Concurs de Pessebres, el Casal Popular, l'Escola Montserrat, la Schola Cantorum, el diari Endavant, Cultura Femenina, l'Esbart Dansaire de Rubí, famós arreu del món, i el Museu de Rubí, malauradament tancat des de fa vint anys, i que havia estat un dels primers de Catalunya en quant a temàtica local.
El 20 de juliol de 1936 un escamot d'incontrolats va cremar l'església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. En aquell acció infame es van endur com a presoner al Dr. Guardiet, que seria assassinat el 3 d'agost a la carretera de l'Arrabassada, a l’alçada del Pi Bessó.
El Dr. Guardiet ha deixat a Rubí una inesborrable petjada en el terreny de la cultura popular. La Plaça de l’església porta el seu nom.
Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl•lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.
El 29 de febrer del 1939 s'hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L'edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses. Es restauraren els altars.
Rafael Solanic i Balius (Barcelona 1895 – 1990), va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l'actualitat, a més d'altres elements artístics de les diferents capelles.
Els altars són: del Santíssim Sacrament, de la Verge Maria, del Sant Crist (ROVIRA, 1981c). S'han de destacar els vitralls que son obra de Rafael Solanic i Balius (Barcelona 1895 – 1990 , així com també ho son altres escultures i retaules d'interès, com les que es poden veure a l'altar de la Verge de Fàtima o al de Sant Pere, per exemple (RUFÉ, 1987).
L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, hi es dugué a terme l'escapçament dels merlets del campanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada