dimarts, 25 de desembre de 2012

HOSPITAL DE SANT ANTONI ABAD. L’ARBOÇ. EL PENEDÈS JUSSÀ.

El dissabte 1 de desembrede 2012 ens havia portat unes temperatures gèlides, que no aconseguien però aturar a l’Antonio, el Josep, el Santi i el Tomàs, que havíem decidit arribar-nos fins a l’Arboç, a la comarca del Penedès jussà, el poble té un importantissim patrimoni immoble, que ultra admirar, anàvem retratant, i del que us en farem cinc cèntims en successives publicacions. Comencem per l’edifici magnífic de l’hospital de Sant Antoni Abad; la construcció de l’edifici fou sufragada pels fills del Josep Gener i Batet, (l'Arboç, Penedès jussà, 1831 — Barcelona, 1900), i realitzada per l'arquitecte Eugeni Camplloch Parés ( 1870-1950)- un dels ‘grans arquitectes oblidats de Catalunya’ - , que va concentrar els seus edificis modernistes a la zona del Penedès i a Buenos Aires. El constructor fou el mestre d'obres Josep Bertran Miró, al que trobem esmentat com arquitecte en alguns llocs, i amb una amplia obra a l’Arboç.



En l'actualitat està ocupat per una comunitat de germanes carmelites i utilitzats com a residència per a persones de la tercera edat a la planta superior, alhora que a la planta baixa, al voltant del claustre, hi ha la seu d’algunes activitats de l’administració local, i la Capella.


No hi ha a la xarxa gaire informació del Josep Gener i Batet, (l'Arboç, Penedès jussà, 1831 — Barcelona, 1900); un dels deu fills de la familiar Gener Batet, que marxava als 13 anys a Pinar del Rio, Cuba, on viuria amb el seu oncle Miguel Jané – Gener, Gene, Giner, Janer, Jané y fins Chinés, son algunes de les formes en que apareix aquest cognom en els arxius elaborats per l’administració espanyola, on aleshores i ara, els mèrits més valorats son la mediocritat i el gregarisme – ; entre 1877 i 1889 farà aixecar a l’Arboç un magnífic edifici que es va conèixer com ‘el Palau Gener Batet’; va costejar les despeses del primer aqüeducte i portada d'aigües a la població, i la restauració de l'altar major de la parròquia de Sant Julià. En aquella època l’atorgament de títols nobiliaris als indians enriquits va ser un lloc comú, l’absència de qualsevol referència al tema en les dades biogràfiques de Josep Gener i Batet, el fan – si encara és possible – més mereixedor del màxim respecte i admiració.


El topònim evoca l’arbust del mateix nom – que no veia per enlloc – però que s’ha incorporat fins en l’escut oficial de la població.


Pel que fa a l’ús de d’expressions catalanes, jussà / sobirà, reiterar només que el significat del mot sobirà – situat més amunt que un altre (per oposició a jussà) - era la forma habitual de referir-se a llocs i/o partides a la Catalunya anterior a 1714, i – com pertocava en compliment de la legalitat, com diu el Rajoy i ‘l’Alicia en el país de les meravelles’- va ser proscrit a sang i fetge des d’aquella data. Substitut per la forma castellana, alto/bajo, de la que se’n ha fet una traducció literal alt/baix. Nosaltres fem servir sobirà/jussà. Curiosament des de un determinat‘catalanisme’ es reivindica la traducció literal del castellà. Des de la nostra visió catalana i democràtical’un sense altre no s’entenen- respectem però – en això també – el dret a decidir.