La primera notícia de l'església és de l'any 1066 quan, sota el nom de Santa Maria de la Cod, apareix en un document publicat per Francesc Montsalvatje.
Apareix novament en un document del 20 de gener de 1171, en que es concreta una definició de domini feta pels cavallers Arnau de Palera, el seu germà guillem i la seva mare Porquera, dels drets que Arnau, pare i marit d'ells, havia exercit sobre les esglésies de Curçavell, Llorona, Llanars, Palera i Santa Maria de Sa cot.
La visita pastoral més antiga de que es té notícia va ser realitzada l'any 1329.
Els terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent necessària una restauració que va durar anys.
Tenim a la llinda el testimoni de que aquesta església tingué la categoria parroquial; "Aquesta Església . Columna. De Fe / Infalible. Pel. Senyor. Pal•ladi Joncar / Rector. De Llongarriu. Aci Habitava. / ara. Pero. Ciutadà de Barcelona / any del Senyor 1672 / Per Mi Joan Aulon. Després però a mitjan segle XVI, passà a ser sufragània de Sant Andreu de Porreres.
Hi havia a l’església, un benefici fundat per Jaume de Llongarriu vers l'any 1791 o 1792, amb obligació de celebrar sis misses cada any.
La descripció ens diu : Església romànica del segle XII, d'una sola nau, absis carrat i campanar d'espadanya de dos ulls damunt la porta d'accés. Va ser lleugerament modificada l'any 1672 per Pal•ladi de Llongarriu, segons consta en la inscripció de la llinda de la porta.
Cèsar august Torras encara hi va veure a l'altar major un retaule representant la mare de Déu dels Àngels que, segons la família Llongarriu, va ser cremat l'any 1936.
L'any 1978 encara hi havia la ferramenta romànica de la porta principal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada