Hi ha almenys dues versions que expliquen l’arribada de les relíquies, però no dieun res que ens permeti deduir perquè va ser Navarcles, i no Sant Fruitós – en quin terme hi ha el Monestir de Sant Benet – el que n’esdevindrà finalment custodi.
Feia set anys que a Navarcles no plovia i, a causa de la sequera del país, la gent passava fam i els animals també.
Un monjo del monestir de Sant Benet, de nom Montpeità, va dir que aniria a buscar, món enllà, un sant que fes ploure.
Caminà i caminà travessant valls i muntanyes fins a arribar a Tolosa (al Llenguadoc), on hi havia molts cossos de sants.
Montpeità va esperar que ningú no el veiés per endur-se les reliquies de sant Valentí. Però els guardians de les famoses relíquies van agafar el monjo i el van posar a la presó.
De nit, mentre resava, se li van obrir els grillons i la porta de la presó. Va continuar el viatge de tornada, però els guardians de Tolosa el perseguien.
En aquest viatge de tornada, Montpeià va travessar un riu a peu, eixut. Quan els perseguidors van arribar-hi, les aigües del riu es van ajuntar i el van deixar en pau.
Quan el monjo va arribar al molí d'Olzinelles, que és al peu del Pont de Cabrianes, va deixar el cos del sant i va anar a avisar els monjos de Sant Benet perquè fessin una processó per rebre les relíquies. Es va fer així i les van portar al monestir.
El primer prodigi obrat per sant Valentí va ser un pluja dolça que va fer content a tothom.
Fins aquí, segons la versió de Fortià Solà i Moreta
Des d'aquest moment, la gent va considerar sant Valentí com a àngel protector del Bages.
Un altra font d'informació, Joan Amades, comenta el següent:
En arribar al molí del Pont de Cabrianes, el monjo s'hi va parar. Va saber que la molinera anava de part i estava a punt de morir. Va agafar aigua del riu, la va posar damunt les relíquies i l'aigua es va convertir en un vidre transparent i cristal-lí. Montpeità va ensenyar el vidre a la molinera que, al moment, va reaccionar i tot va anar bé.
Arran d'aquesta llegenda es van desenvolupar tot un seguit de costums i supersticions; com per exemple que les mares de la comarca del bages invoquen sant Valentí perquè faci parlar clar i de pressa als seus fills. Per això, quan algú és molt xerraire, tothom diu que la seva mare ho havia demanat a Sant Valentí. O que les fadrines i vídues de Manresa anaven al monestir de Sant Benet, on hi havia les relíquies, a resar perquè els trobés un marit.
Del topònim Montpeità no en trobava cap explicació, etimològicament deriva del mot llatí pacta, ‘pactes’.
I trobem al diccionari cadella valència balear ; PEITA f.
|| 1. Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial per raó dels béns seents que es posseïen
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada