CAN BUXERES DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Topava en la meva visita a l’Hospitalet de Llobregat amb el Comtat d’Alemany - Títol concedit el 1708 per l’arxiduc Carles d’Àustria a l’únic titular Carles Alemany de Bellpuig i de Fontanella - .Els descendents d’aquesta nissaga resultaven ser el propietaris de la dita ‘Casa Alta’ , o també ‘Ca n’ Alemany’, que adquirirà l’any 1875 Joaquima Casanovas ( no s’esmenta el segon cognom, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) a ella se li deu malgrat el poc temps en que la va gaudir, la torre de l’aigua.



L’any 1877 la comprarà Lluis Buxeres Abat ( a l’escriptura de compravenda ha de constar el segon cognom, de la propietària anterior ).

No serà fins l’any 1901 quan es duen a terme les obres de ‘transformació’ de la casa, tasca que s’encomanava a l’arquitecte Antonio Serrallach Fernández-Periñán. A qui s’atribueixen també la casa dels masovers i el templet.







Algunes fonts atribueixen l’autoria dels jardins a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).

També als anys 1920, l’arquitecte Josep Plantada i Artigas - del que únicament tenim dades de la seva mort l’any 1925 – duia a termes algunes reformes, concretament se li atribueix l’autoria del menjador neorenaixentista del Palauet, situat a la banda esquerra del vestíbul, i la modificació del porxo de la porta, construint l’actual, constituït per un entaulament clàssic suportat per dos parells de columnes jòniques.

De la resta d’actuacions dutes a terme durant el segon feixisme ( Dictadura de Franco ), i el posterior període de ‘Democraciola’ que ens tocat patir ( el REINO DE ESPAÑA, assolia el RECORD MUNDIAL de corrupció i estultícia ), no en trobava dades.

Em preguntava si l’Alejo Buxeres Pons, que va assolir ‘fama mundial’ l’any 1985 té alguna relació amb aquesta nissaga.