TORRE DE L’AIGUA DE CAN SORRALL. ARGENTONA. MARESME

Anàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés de camí a Mataró, a la nostra dreta al veïnat del Cros, en terme d’ Argentona, admiràvem la torre del que havia estat el dipòsit elevador de Can Garí , situat en una masoveria- Can Sorrral - que pertanyia a aquella casa pairal convertida per Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) en un autèntic palau nobiliari, sintetitzant tots els corrents estètics de l'avantguarda del moment.



La construcció avui exempta, és de planta circular amb un tronc cònic, coronat per una teulada feta de trencadís. El fust és de maó massís, amb dues franges d'obertures verticals a l'extrem superior, rematades per amplis ràfecs.

Ha corregut molta aigua per la riera d’Argentona, la torre ha vist passar el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera), el miratge de llibertat que va representar la II República, el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco); la creació del Polígon Industrial , no va suposar miraculosament el seu enderroc en aquella període fosc de la història de la humanitat, Gütermann, S.A, primer i Encajes Laquidain actualment, han permès que la torre llueixi.

Quan la retratàvem, recollíem també Can Garí, la Torre Rosa de M. Teresa Amatller Cros, i dalt del turó el castell de Burriac.

Com la Torre, tinc la certesa que malgrat els esforços dels malvats que volen la destrucció de Catalunya, reeixirem una vegada més.