Aquesta església està situada a 9 km. de la població d’Ogern, prop d’una propietat agrícola i ramadera. S’hi arriba per una pista que surt de la plaça d’Ogern, enfront del restaurant Cal Ton, en direcció a tramuntana i paral•lel al riu. Passa per la capella de Sant Sadurní de la Salsa.
La pista no és troba pas massa ben conservada i si recentment ha plogut, abunden els tolls profunds i abundants passos d’aigua dels vessants propers.
Poc abans d’arribar a la capella de Sant Miquel em vaig tropar amb una roca de forma de dau i d’un metre i mig per banda, que s’havia després del vessant de la muntanya i ocupava la meitat de la pista per la banda del riu. Deixava un pas suficient per passar amb la furgo VW i que vaig aprofitar. En tornar, en direcció a Ogern, s’havia produït un esllavissament de terra i m’obstruïa totalment el pas.
No em podia connectar amb cap servei d’ajuda (112, RACC, Consell Comarcal) per no haver cobertura pel mòbil. Aleshores, no em va tocar altre solució que arribar-me a Ogern a peu (6 km.)
Gràcies a l’Asensi Angrill, propietari de l’Hostal Can Ton, i a Jordi Cardona, escriptor i propietari d’una empresa de construcció, ens hi vam arribar. Amb la pala metàl•lica va netejar la pista i em va permetre recuperar la VW-càmping per retornar a Ogern.
A l’entorn del nucli de Sant Miquel, cal prestar atenció als braus d’afilades banyes que fan respecte i els mantenen lliures per péixer...
De l’església no es troben notícies documentals i el seu estat actual és ruïnós. L’altar, amb un retaule sense massa valor que hi havia, fou traslladat a Sant Sadurní (Sant Serni) d’Ogern, la parròquia, no la capella esmentada.
L'església de Sant Miquel de Saranyana o Serinyana, situada dalt d'un tossal que domina la vall, és un edifici d'una nau de planta rectangular sense absis diferencial, havent desaparegut la coberta i el sostre que estava format per una volta de rajol. Només es conserven els quatre murs i la motllura d’on arrancava la volta.
La porta s’obre al mur de migjorn, amb arc de mig punt. En aquest mur també hi ha una finestra d’una sola esqueixada. En el mur de ponent hi ha un ull de bou treballat en un sol carreu, bloc monolític. En aquest mateix mur s’aixeca el campanar d’espadanya per a dues campanes.
Els carreus són de pedra sorrenca, ben tallats, polits,posats uniformement en trencajunt. A la part alta i central d’aquest mur els carreus són petits.
Dóna la impressió que la part baixa fou construïda en el segle XII i, l’alta, correspon a una reforma més propera de quan es construir la volta.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada