diumenge, 16 de juny de 2013

CANYELLES. GARRAF.

L’ Àngela Llop Farré, deixava un comentari en aquesta fotografia : ‘no va ser fàcil fer les fotos, el trànsit és incessant, el monumental rebombori de les obres fa complicat aturar-se , i només vaig saltar un moment del cotxe, i fer quatre fotografies; com no tinc més fotos, aquí es queda amb l'stop inclòs’. En el meu cas particular, l’Antonio Mora Vergés, ho he trobat mai l’ocasió de fer-ho, i només puc felicitar a l’autora, que retrata aquest petit i encisador nucli de la comarca del Garraf, amb un topònim que ens parla d’un indret on l’aigua no ha estat mai sobrera. En la documentació antiga Canellas (Segle X), col•lectiu diminutiu de canya, en el sentit de ʻcanyissars petitsʼ.



El primer esment conegut del lloc de Canyelles és del 992 com a límit de Viladellops; formà una quadra del gran terme d’Olèrdola, de la parròquia de Sant Miquel.

Sembla que el castell fou una obra tardana; s’esmenta a partir del 1478.

La parròquia de Santa Magdalena s’independitzà de Sant Miquel el 1627 en virtut d’una concòrdia entre el baró Joaquim de Terrer i la comunitat de Vilafranca (s’afegiren a la nova parròquia els masos de Girbals i del Caldori); l’església era del patronat del baró i així fou fins el 1955 (que s’extingí en declarar-se el baró en lloc ignorat).

Les primeres dades de població (canyellencs) es remunten al fogatjament del 1358 on hi havia enregistrats 24 focs que baixaren a 11 el 1553.

La població ha estat tradicionalment escassa, com ho demostra el fet que al final del segle XVIII encara no tenia ni 300 habitants.

El 1820 hi havia un total de 330 habitants i durant la resta de la primera meitat del segle XIX es donà un increment considerable en el ritme de creixement que portà el municipi a doblar, gairebé, la població en el moment en què es realitzà el primer cens modern, el 1857.

El procés es prolongà durant bona part de la segona meitat del segle fins que el 1887 s’assoliren els 647 habitants. A partir d’aquesta data la població inicià una davallada progressiva fins el 1950, en què registrà 361 habitants. El descens, però, semblà aturar-se durant les dècades del 1960 i el 1970, i en la dècada dels vuitanta i, sobretot, dels noranta, es reprengué l’evolució demogràfica positiva a conseqüència, en bona part, de la proliferació de segones residències.

El 1991 la població era de 730 habitants, el 2001 de 2.158 habitants, i es tancava l’any 2012 amb 4.275 veïns de dret.

Curiosament pel que fa al topònim de la comarca ; en la llengua àrab, ġarraf significa ‘sínia’ (Dozy Suppl. ii, 208) i ‘abundant d'aigua’ (M. L. Wagner en RFE, xxi, 237).