dimecres, 5 de juny de 2013

REFLEXIONS AL VOLTANT DEL MERCAT MUNICIPAL D’OLESA DE MONTSERRAT

El 3 de juliol de 1859 es feia el primer viatge del ferrocarril Barcelona - Manresa, que faria canviar la vida d’Olesa i dels seus veïns.

L’any 1900 el nombre d’habitants ascendia a 3554

L’any 1930 a les acaballes del primer feixisme seran 5621

El franquisme ho farà créixer fins als 13788 al cens de 1981

La ‘Democraciola’ a finals de l’any 2012 assolia el 23.980 habitants.

En el decurs d’aquest – relativament curt – període temps, Olesa de Montserrat ha canviat, per a millor segons uns, i per a pitjor segons altres. Us ho deixo decidir a vosaltres.

El projecte del mercat fou aprovat el 29 de desembre de 1931, durant la Segona República, i va ser encarregat a l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951),



En aquest edifici el mestre d'obres Pere Roca Marcet hi va utilitzar per primera vegada a la península una tècnica constructiva aleshores revolucionària, anomenada "xunxo", que provenia de França , i s'havia utilitzat en la construcció de búnquers durant la Primera Guerra Mundial. Consistia en unir a una alçada determinada tot el perímetre de l'edifici amb ferros i formigó, de manera que es feien una mena de cinturons que lligaven completament el mur.



Inicialment l'edifici constava d'una única nau, i l'any 1972 s'hi adjuntà un espai annex on es venia exclusivament peix.

Actualment, el mercat continua funcionant i a la plaça on està emplaçat s'hi ha construït un aparcament soterrani.



La descripció tècnica ens diu : Edifici del mercat, de dimensions considerables, que ocupa bona part d'una illa de cases de l'eixample, on hi ha la plaça de Catalunya. Es tracta d'un edifici bàsicament funcional, d'una discreta monumentalitat, que està compost per dues naus, una de principal, situada a la part central, i una de secundària, que envolta perimetralment l'anterior, on hi ha situades les parades laterals. Les entrades es situen als dos extrems del conjunt i adopten la forma de porxades, amb arcs de mig punt, que sobresurten respecte a la façana. L'edifici, construït amb maó, arrebossat i pintat, presenta a les façanes laterals un ritme d'obertures de finestres allargades en grups de tres. Als dos caps de la nau aquestes obertures estan rematades amb un coronament de forma sinuosa que dóna rellevància a les dues façanes principals. La coberta principal, a dues vessants, té tres llanternes que il•luminen l'interior. L'edifici té dos cossos laterals adossats: un porxo que dóna a la plaça i un cos de planta rectangular, de construcció més recent, al costat nord. A l'interior destaca l'estructura d'encavallades metàl•liques que sostenen la coberta de la nau central. L'edifici també disposa d'un soterrani, on hi ha la cambra frigorífica.