dijous, 27 de juny de 2013

TORRETES DE REPARTIMENT D'AIGÜES A MATARÓ


Respecte d’aquestes ‘infraestructures tècniques’ , l’actual catàleg del Pla especial del patrimoni de  Mataró - que haberlo haylo, malgrat no sigui consultable en línia  - recull i cataloga tres repartidors d’aigües: la torreta del repartidor d’aigua de la Muralla dels  Genovesos fou restaurada el 1987 amb el suport de l'empresa Aigües de Mataró S. A (fitxa 119 del catàleg),



 el repartidor del Torrent (fitxa 306) i el repartidor de la  Muralla de la Presó (fitxa 56). 



Es tracta de tres instal.lacions tècniques construïdes l’any  1859, concretament són tres hidròmetres quina funció era també repartir l’aigua provinent de  les mines als diferents abonats que l’havien contractat.

Tots tres repartidors segueixen el mateix model i tècnica constructiva i són obra del mateix  autor. El mestre d’obres Jeroni Boada Renter

Em preguntava si la ‘santa obstinació’  dels mataronins, que ens ha permès gaudir – encara – de la contemplació de les torretes de repartiment d’aigua, con també de les capelletes en algunes façanes, tenia relació amb el malnom ‘capgrossos’  que es donava als ciutadans de Mataró.

Trobava un text del  Nicolau Guanyabens i Calvet, en la publicació ‘Com ens diem al Maresme ?,’  – que reprodueixo literalment - , en el que explica l’origen del malnom :


És prou coneguda la relació entre la ciutat de Mataró i el malnom capgrossos, atribuït als seus habitants. L’origen del motiu està en un element ornamental que hi havia en un portal de l’antiga muralla, construïda al segle XVI i enderrocada al segle XIX.

A mitjan segle XIX els habitants de Mataró eren coneguts com caps de bou. Posem un exemple. L’any 1851, una jove mataronina que s’estava a Madrid durant uns mesos expressava per carta el seu enyorament:

“No crea usted que todas estas cosas, ni nada de la Corte, me haga olvidar Mataró, ni a todos los caps de bou, incluso el mío, pues me acuerdo mucho de mi patria.”

Sabem que el famós “caps de bou” sorgia inqüestionablement per alguna cosa que hi havia al portal de Barcelona, una de les principals entrades a la vila emmurallada. Aquest portal de pedra, que estaria avui situat allà on es troben la Riera i la plaça de Santa Anna, va ser enderrocat l’any 1857. Un contemporani, Josep Gualba, advocat de professió, es lamentava d’aquesta pèrdua patrimonial amb un poema satíric que deixa ben clara la connexió entre el renom i el portal:

...destruït lo portal fou
que tingué Mataró antigua
nomenat de Barcelona,
que lo nom ha donat i dóna
a sos vehins de caps de bou...

Què és el que figurava al damunt d’aquesta porta, que donà peu a la broma del malnom? Doncs, molt senzill: la façana del portal estava adornada amb un fris en el qual, entre sanefa i sanefa, hi figuraven bucranis o, el que és el mateix, caps de bou, icones pròpies dels relleus d’estil dòric clàssic romà i del Renaixement.

La tirallonga amb caps de bou es va esfumar per sempre amb l’enderroc de les muralles i, probablement, van fer-la desaparèixer per evitar prolongar les burles i els acudits dels forans.

Amb el pas dels anys el renom cap de bou, de fortes connotacions vexatòries per la insinuació de les banyes, seria substituït pel de capgròs, prou irònic però més suau, que al·ludeix a fets extravagants de regust jocosament divertits. De fet, no se sap ni el quan, ni el com, ni el perquè d’aquest reemplaçament.

Vés a saber si a tot això no hi va contribuir el fet que justament a la dècada de 1860 van aparèixer, per amenitzar les festes, el primers sis nans mataronins, uns capgrossos més que centenaris que van ser durant molt temps els únics de la comarca.

Avui, aquest malnom ha perdut qualsevol regust despectiu i s’ha convertit fins i tot en signe d’identitat de la ciutat.


Ah!, perquè el Catàleg de Patrimoni  de Mataró no és accessible en línia al segle XXI  ?.   Aquest si que és una enigma insondable, oi ?.  

2 comentaris:

Clara López ha dit...

Cada cop que busco un element patrimonial per la xarxa acabo en aquest bloc... el qual és, simplement, fantàstic. Només un apunt respecte al catàleg de patrimoni de Mataró. Molts ajuntaments no tenen penjat al seu web aquest tipus d'informació, peró si consulteu el Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya, podreu trobar-los (sempre i quan els ajuntaments els hagin redactat, és clar). No és la manera més còmoda, però com a mínim hi ha una manera! Us deixo l'enllaça amb el catàleg de Mataró de 1999: http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=202501&fromPage=load

Clara López ha dit...

Cada cop que busco un element patrimonial per la xarxa acabo en aquest bloc... el qual és, simplement, fantàstic. Només un apunt respecte al catàleg de patrimoni de Mataró. Molts ajuntaments no tenen penjat al seu web aquest tipus d'informació, peró si consulteu el Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya, podreu trobar-los (sempre i quan els ajuntaments els hagin redactat, és clar). No és la manera més còmoda, però com a mínim hi ha una manera! Us deixo l'enllaça amb el catàleg de Mataró de 1999: http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=202501&fromPage=load