dissabte, 21 d’octubre de 2017

BREU CRÒNICA D’UNA VISITA A ROJALS, SOSTRE DE LA COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ, EN LA QUE RETRATAVEM L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA, ABANS I DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Fèiem el divendres 20.10.2017, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ) i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camp Jussà, Tarragona, 01.01.1951) més de 140 quilometres per arribar-nos fins a Rojals, poble agregat l’any 1940 a Montblanc, cercàvem com és bon costum l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i esperàvem visitar l’Església parroquial de Sant Salvador o la Transfiguració del Senyor, en la que fa anys que no hi culte regular.

Coincidia amb els germans Anton i Josep Maria Serra Òdena, que conreen nous ecològiques en aquestes alçades, i que molt amablement em duien fins a l’escola on havien estudiat, i em facilitaven l’accés a l’església i al petit fossar annex.


Edifici on hi havia l'escola pública. Antonio Mora Vergés. 20.10.2017

M’explicava l’Anton amb qui coincidíem en edat ( Rojals, Montblanc, la Conca de Barberà, 5.05,1951) , que a la seva època anaven a l’escola 10 o més nens i nenes, veïnes de Rojals i/o dels masos propers. Avui la població ‘fixa’ supera de poc aquesta xifra.

No trobava dades de la superfície que tenia el terme de Rojals, que amb l’agregació – per la data intuïm que ‘manu militari’ - l’any 1940 a Montblanc, farà que la capital comarcal esdevingui alhora el terme més gran i el més elevat de la Conca de Barberà.
S’esmenta que tenia 2443 hectàrees, que equivalen a 24,43 quilometres quadrats al excel·lent treball ‘ Rojals, un poble, un terme, una gent’, de Josep Insa Montava ( Poble Nou, Barcelona, 1938 + Valls, el Camps sobirà de Tarragona, 2014 ) :

https://books.google.es/books?id=oXBYftB7tFgC&pg=PA69&lpg=PA69&dq=sant+salvador+de+rojals&source=bl&ots=q1TVx8iOJe&sig=36NwS0e6YdCESI8_6EW8rkPbd9E&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjpgJKej4HXAhWIQBQKHec5BlQQ6AEIcjAN#v=onepage&q=sant%20salvador%20de%20rojals&f=false

Vegeu altra bibliografia relativa a Rojals :

http://www.dipta.cat/RBIV/autors/contijoch-josep-m
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/40067
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/110387
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/40168
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/110387
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/39938

Quan al topònim el diccionari català valència balear en diu ; etimològicament derivat de roig, per esser terreny d'aquest color, o de roja, per haver-hi abundància d'aquesta planta.

De l’església en parlen entre molts :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7345
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5149
http://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-salvador-de-rojals-montblanc-conca-de-barbera/
http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/10/sant-salvador-de-rojals.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/96_SSalvadorRojals/SSalvadorRojals.htm

Patrimoni Gencat ens diu ; església originàriament - segle XII - d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera.
L’any 1789 – amb els diners d’Amèrica- es van construir les capelles laterals, el cor, el campanar i la portada. La portada primitiva no s'ha conservat


L'Anton Serra Òdena i el Josep Olivé Escarré davant l'església de Sant Salvador de Rojals. 20.10.2017

El campanar, de planta quadrada i alçat hexagonal, està situat a la façana occidental. Els carreus són irregulars i es col·loquen de manera irregular. A l'interior presenta uns arcs faixons de guix que no es corresponen amb l'estructura.

M’explicava l’Anton que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, l’edifici va patir danys d’importància, que han estat objecte de reparació/restauració, i que des de fa poc més de 5 anys no té culte regular.

Compartíem la preocupació per l’actual situació política.

Passaven pocs minuts de 13,00 quan ens acomiadàvem – després d’adquirir una bossa de nous -, La Socarrimada, ha tancat les portes, i s’acostava l’hora de dinar. Ho faríem a Montblanc, i no em sobtava el comentari que es feia des d’una taula propera en relació a les ’investigacions’ que es duen a terme per la presumpta inacció dels Mossos d’Esquadra, “ no sé porque emiten estas imágenes, está claro que la sentencia ja esta dictada”.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i divulgació, son per als catalans un imperatiu ètic.