En la meva recerca he tingut el goig i el plaer de trobar la col•laboració de persones que com en el cas de l’escola de Mont-ras, em feien arribar un email en el que em diuen:
Hola Antonio,
Seguint la seva crida de dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, li faig arribar un enllaç d'un article del meu blog sobre un mestre de Mont-ras (la meva població d'adopció) Josep Gené i Barbosa(Santa Linya, la Noguera, 1890 + Cerdanyola, Vallès Occidental, 20 d’abril de 1982 ) que exercí abans de la dictadura:
https://mariabruguera.blogspot.com.es/2016/12/josep-gene-i-barbosa-el-somni-dun.html
Així com una antiga foto de les escoles velles amb el Mestre Gené del 1920 i una altra de la nova escola, acabada d'inaugurar, del 1925, gràcies -entre d'altres- de les constants peticions de l'esmentat mestre.
Espero que sigui del seu interès i seguim en contacte.
Cordialment.
De l’escola de Mont-ras trobava a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Mont-ras&page=1&p=&pos=5
ESCOLA, CASA DEL MESTRE, JUTJAT I CASA CONSISTORIAL / CEIP TORRES JONAMA
Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d'acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l'exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del segle XX, en què la situació de l'asil, l'hospital i les escoles era especialment delicada. Per millorar l'estat d'aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics, una de les aportacions més destacades va ser la compra dels terrenys i construcció de les escoles, que un cop acabades va donar a l'ajuntament.
En el cas de Mont-ras Torres Jonama finança fins el 50% del projecte, la resta a càrrec del consistori. Escoles construïdes l'any 1925 pel constructor Miquel Brias i Torrent (1882-1956), seguint el projecte portat d'Amèrica per Torres Jonama.
L'edifici ha patit diverses ampliacions posteriors.
Josep Torres i Jonama facilitarà la construcció d’escoles a :
Palafrugell, Montràs, Pals i Regencós.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada