dijous, 5 d’octubre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA AIXECADA PER L’ARQUITECTE RAFAEL MASÓ VALENTI A S’AGARÓ. CASTELL-PLATJA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

ANAR A ESTUDI
és un excel•lentissim treball que esperem tingui continuïtat en altres comarques de la geografia catalana :
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.htm

DE S’AGARÓ TROBAVA :

Escola de S’Agaró, curs 1935-1936, opuscle informatiu sense data d’impressió, pàg. 4

“La preocupació primordial de l’Escola de S’Agaró serà la tasca educativa, i d’una manera especial el desenvolupament de la personalitat dels alumnes, de manera que si per un costat la vida a ple camp i la pràctica de tots els esports els permet de pujar amb una salut robusta, per un altre la formació moral ha de donar per resultats obtenir homes d’esperit obert i lleial, cultes i respectuosos, enginyosos i decidits, que per a fer la seva via no hagin de pensar mai en recolzar-se sobre la seva fortuna, sinó sobre ells mateixos: homes que sentin a cada moment la responsabilitat dels seus propis actes davant Déu i davant la Pàtria”.

AMCPA. Hemeroteca. Foto publicitat Escola de S’Agaró, inserida a la Revista de S’Agaró, estiu 1935. No hi ha imatge.

EL Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar una imatge d’aquell edifici l’any 1935.


Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935 ) , autor de les escoles de :

Escoles de Sant Gregori

Escoles Municipals de Sarrià de Ter

Escoles de Vilablareix

Escola d'Arts i Oficis. Girona


l'any 1935, crea a S'Agaró, Baix Empordà, una escola activa elitista, catalana i amb voluntat de preparar els futurs dirigents del país, segons els models més fidels al programa de l'Escola Activa.

l’Escola de S’Agaró es bastia aprofitant l’edifici de l’Hotel de la Platja (anteriorment Monumental Hotel). Quan es va inaugurar l'octubre de 1935 Rafael Masó ja era mort. Està però acreditat que va participar en l’adaptació de l'hotel per a transformar-lo en escola. L’Escola només va funcionar aquell curs (1935-1936), ja que la seva activitat es va veure ininterrompuda per la Guerra Civil. Després de la contesa, l’edifici va tornar a ser l'Hotel de la Platja fins als anys vuitanta, quan va ser reformat i convertit a l’actual S’Agaró Hotel


No en trobava imatges, i tampoc dissortadament cap referència a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=aro&page=16&p

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

P/D

Els fets tràgics de l’1 d’octubre de 2017 son encara molt vius mentre faig la recerca d’aquest edifici escolar anterior a la dictadura franquista.

Tothom indueix que serà molt difícil - si s’arriba a intentar – establir un diàleg entre els governs de Catalunya i Madrid, el primer escull apareix quan el PP nega la realitat, i s’obstina en afirmar que en llocs com a Sabadell, Sant Julià de Ramis, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Ponts, Aiguaviva, ..., - actualitzeu la relació - ‘ es va procedir amb total respecte a les persones’.

http://www.naciodigital.cat/noticia/139536/guardia/civil/policia/espanyola/carreguen/contra/escoles/voten/puigdemont/junqueras/forcadell

Fins a la premsa que no és sospitosa de demòcrata es poden veure imatges colpidores.

Actualitzeu el mapa de les poblacions que han patit violència, ELLS NO HO FARAN