dilluns, 9 d’octubre de 2017

LA MASIA DE LES COTS I LA SEVA CAPELLA DE SANT FRANCESC DE LA PARROQUIA DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

No trobava cap referència a la masia Cots a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s

Tampoc a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

Amb el número 63 de 113 apareix a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1917 + Solsona, 31.10.2014 ) amb qui Pinell des Églises té un deute impagable, explicava que la casa apareix referenciada al segle XVI
http://www.regio7.cat/solsones/2014/11/01/mor-mossen-antoni-bach-historiador/289319.html


La fitxa del Catàleg de masies esmenta la Capella de Sant Francesc – sense especificar-ne l’advocació - i sense precisar la data en que es va construir. Avui dissortadament CULTURA i RELIGIÓ son termes antònims.


Ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com de quin dels ‘Sant Francesc’ és o era objecte de veneració en aquesta capella.

Quan al topònim la fitxa sosté que és una deformació lingüística de Cort. Pensem pel que observàvem en la nostre visita que es un topònim descriptiu, del llatí cōte, ‘pedra’, seguint la tesis del diccionari català, valència, balear. En la toponímia, més que en la política, es poden defensar opcions oposades.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Lluís Codina Vilà autor del bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-francesc-dassis-01_21.html

Ens diu que l'advocació és la de Sant Francesc d'Assís.