De l’escola de la Bisbal d’Empordà, de la Congregació de les Missioneres Cor de Maria , que tenien una molt important i poc divulgada presència a Catalunya , trobava :
http://blocs.xtec.cat/cordemarialabisbalemporda/qui-som/historia/
1887: Amb moltes dificultats, aconsegueixen comprar la casa actual i, després de vàries reformes i annexions, poden accedir directament a la Capella dels Dolors ( aquesta Capella data del 1750 aproximadament ), Mn. Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) tenia molta devoció a la Mare de Déu dels Dolors que hi ha.
1891: Al col•legi hi havia 182 alumnes, i dues d’elles eren internes.
1936: la comtessa bèl•lica que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , interromp, temporalment, l’obra de les religioses a l’Escola.
1939: Es recuperen de nou les tasques educatives. S’incrementen els estudis i l’ensenyament es renova. Sorgeixen vàries vocacions.
1951: El Col•legi celebra els seu CENTENARI amb diversos actes culturals i religiosos.
2001: Celebració del 150è aniversari. Naixement de la Fundació Privada Cor de Maria.
Cap dada de l’autor de l’edifici i/o de les obres d’adaptació i/o reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No en trobava dades a:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=la+bisbal&page=4&pos=32
Si però de l’església DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS, quan a la descripció ens diu ; edifici de nau única amb cinc trams, capçalera quadrada i volta de canó amb llunetes sobre els pilars i arcs torals. A la capçalera hi ha el cambril amb les figures de la Passió.
L’accés a l'església es pot fer des de la façana principal (als peus) o des d'una porta lateral que comunica amb el Col•legi del Cor de Maria, al qual es troba integrada actualment.
A la façana, els elements ,és remarcables són la reixa de ferro forjat que tanca el pati d’accés, i la portada barroca.
Edifici bastit a mitjan segle XVIII, que actualment forma part del convent del Cor de Maria aixecat en el segle XIX.
Fotografia de marc79
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.html
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
P/D
Aquests primers dies d’octubre de l’any 2017 ens ha tocat viure uns esdeveniments que marcaran sens dubte la nostra existència.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada