Durant molts anys havia sigut sufragània de Santa Maria d’Ossea, situada vora la casa de can Feliu de Navès, fins que el 1685 el rector va anar a residir a Linya, no va ser però, parròquia pròpia fins l’any 1897.
L’església guarda un interessant retaule renaixentista, de l’any 1575, dedicat a sant Joan, procedent de la parròquia de Bergús.
Fotografia de Joan Tous i Casals. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/96008
Té les sufragània de Sant Grau i les capelles romàniques de Sant Martí de Vilapedrés, la de Sant Pere de les Llenes o Duocastella i la capella de Sant Andreu de la Sala de Linya amb un retaule barroc que atribueixen a l’escultor Carles Morató i Brugaroles (Vic, 1721 - Solsona, 1780).
Patrimoni Gencat ens diu; església dedicada a Sant Andreu. És la parroquial de Linya. Tradicionalment tenia només quatre cases (masos). A la fi del segle XIX, es van annexionar masies que havien estat de Navès i de Besora. El lloc havia estat possessió dels Cardona.
Tant l'estela funerària com els sarcòfags, és possible que fossin de l'antiga església, la qual va ser substituïda al segle XVIII per l'actual església parroquial, d'estil Neoclàssic.
Església neoclàssica rural amb rectoria adossada. És d'una sola nau, planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Té un esvelt campanar de tres cossos, acabant amb una balustrada de pedra d'on surten quatre semiarcs ogivals. Porta al nord-est senzilla amb llinda de pedra i al damunt, un petit rosetó. Escala amb esgraons per entrar-hi.
Parament de pedres irregulars amb morter, excepte a les cantonades que són de pedra picada i escairats.
A l'interior hi ha un Retaule renaixentista (segle XVI) amb escenes de la Vida de Crist, coronat per un Sant Andreu.
En aquesta ocasió no era el Josep Salvany Blanch, qui ens havia precedit ambla visita, sinó el tàndem fantàstic que formen la Maria Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur.
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2017/08/sant-andreu-de-linya-naves-solsones.html
Ens agradarà rebre imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com del interior del temple que trobàvem tancat en la nostra visita.
Havia retratat també el cementiri proper, i l’edifici que aixoplugava l’escola pública abans de la dictadura franquista, d’ambdós edificis no se’n diu ni gall, ni gallina a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Nav%C3%A8s
Per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i divulgació és un imperatiu ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada