dilluns, 25 de juny de 2018

IN MEMORIAM DE SUSQUEDA [QUE S’HAURIA DE REPLANTEJAR UN CANVI DE NOM]. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que la població de Susqueda, etimològicament SESKUETA, matolls de canyes, segons Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou negada – manu militari – en un procés que s’iniciava l’any 1963 quan Hidroelèctrica de Catalunya HECSA ( caida por Dios y por España ) inicià la construcció del pantà, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona. Les obres es van acabar el 1967 i la central hidroelèctrica va entrar en servei el 1968. L'embassament sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.


Al cens de 1950 vivien a Susqueda i el seu terme 611 persones, el sostre demogràfic s’havia assolit al cens de 1857 amb 998 ànimes, a darreries de l’any 2017 constaven inscrits 98 habitants.

Em feia gràcia, l’expressió traslladar la seva capital a Sant Martí Sacalm’; els dictadors sempre trobàvem o ‘compraven’/compren plomes inspirades perquè els abusos no semblin tant brutals, oi?.