L'any 1895 comptava ja amb 428 telers de cotó que eren moguts per tres rodes d'aigua i per una instal·lació de vapor.
L'expansió de l'empresa i la seva continuïtat de mes d'un segle, ha suposat l'ampliació i modificació de les edificacions, ampliacions que feren desaparèixer dos antics molins, el de Cal Xom, fariner i bataner, i el molí de la Farga, on a finals del segle XIX funcionava un martinet per treballar l'aram. En una de les dependències de la casa de Can Barba existí una capella dedicada a Sant Esteve.
Quan a la descripció patrimoni Genat ens diu; una part de les instal·lacions de l'empresa "Vda. de Josep Tolrà" es troba situada en el lloc de Can Barba, nom que fa referència al molí polvorer que precedí a la creació d'aquesta empresa tèxtil a mitjans del segle XIX. El creixement i la continuïtat d'aquesta provocà, per necessitats d'espai i modernització de la mateixa, la desaparició de l'antic molí, així com la creació de noves naus en diferents èpoques.
Del conjunt format per la indústria i diverses cases construïdes per l'empresa i destinades a l'allotjament del càrrecs directius. Destaca l'edifici més antic, disposat amb planta basilical, per tal de proporcionar més il·luminació a la nau. El material utilitzat és la pedra barrejada amb morter. Aquest tipus arquitectònic basilical no és el més freqüent en les indústries de l'època a Castellar del Vallès, essent més habitual la nau de planta rectangular i teulada de doble vessant amb diverses plantes (tres o quatre) i gran nombre de petites finestres, així com la disposició desordenada de diversos cossos.
De la fàbrica de can Barba destaca el despatx. Obra del mestre d'obres local Josep Perich i Fruitós ( San Esteban de Castellar, 19 de novembre de 1869 + Castellar del Vallès, octubre de 1949) , destaquen també els treballs de forja de l’artista barceloní Antoni Clavell, que havia treballat en la construcció de la casa del Josep Perich i Fruitós, al número 35 del Passeig a Castellar del Vallès.
http://histocast.blogspot.com/2010/06/la-produccio-de-material-de-guerra-1938.html
Podeu veure més informació a : https://www.diba.cat/documents/429042/60e88549-b087-4e67-a40e-42f9c734dbc2
Així com el camí de l'infern està empedrat de bones intencions, dissortadament el patrimoni històric i/o artístic, en indrets que com Castellar del Vallès han crescut quasi de forma exponencial, ha desaparegut en masses ocasions sense poder documentar-lo.
De ben segur moltes de les persones que van treballar al Moli ens podrien explicar històries, i/o aportar imatges que ens permetrien fer-nos una idea més cabal del funcionament d’aquella industria. Ens encantarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada