Posteriorment passà a ésser propietat de la masia de Can Carner, que temps després el varen vendre a Francesc Déu. Aquest en les immediacions construí el moli que després vengué al paraire terrassenc Valentí Busquets que continuà amb l'activitat drapera del molí.
Pau Busquets i Barata, possible successor de l'anterior construí una capella que fou dedicada a Sant Pau, avui desapareguda. Aquesta capella , segons descripcions del segle XIX, posseïa un gran quadre dedicat a Sant Pau, així com altres petits quadres a l'oli. A finals del segle XIX, el Dr. Josep Tolrà Avellà (Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 — Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 21 de juliol de 1882) feu les instal·lacions cotoneres al molí de Can Barba i també en aquest molí, que passà a formar part del patrimoni de l'empresa Vda. De Josep Tolrà.
Les velles instal·lacions foren ampliades i modernitzades, continuant avui dia en ús.
Patrimoni Gencat en fa la següent descripció, edificació industrial que donada la continuïtat d'ús ha sofert modificacions i ampliacions respecte al projecte original. Entre el conjunt de naus disposades desordenadament resten encara en ús edificacions del segle XIX. Aquestes segueixen el tipus arquitectònic freqüent en els molins que s'arrengleren als marges del riu Ripoll. Es tracta d'una senzilla nau de planta rectangular i teulada a dues vessants, amb una alçada de dos pisos; els murs presenten una distribució simètrica destacant el gran nombre de finestres. Moltes de les naus es disposen adossades, en sentit paral·lel o perpendicular. L'aparell emprat és el totxo, essent el mur arrebossat.
La base de la xemeneia del molí d'en Busquets la forma un cos de planta quadrada, sobre aquest s'inscriu la xemeneia que presenta una forma prismàtica amb 8 cares, essent el cos de proporcions esveltes. L'aparell emprat es el totxo vist, que s'utilitza també com element decoratiu en forma de motllures. De la xemeneia i del conjunt de la fàbrica es conserven fotografies del 1895 ( Pere Vergés i Vernís. Topografia mèdica de Castellar ).
Fotografia. Maria Antònia Vivancos Gómez
Fotografia. Agents rurals
Així com el camí de l'infern està empedrat de bones intencions, dissortadament el patrimoni històric i/o artístic, en indrets que com Castellar del Vallès han crescut quasi de forma exponencial, ha desaparegut en masses ocasions sense poder documentar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada