US EN RECORDEU DE LES ‘CASES ANGLESES’?.

Usualment hi havia un passadís que comunicava amb el patí, i en el que hi havia en primer lloc la porta de l’habitació que donava al carrer, i una o dues habitacions interiors, el menjador – que acostumava a donar al patí – i la cuina que compartia espai amb el menjador que acostumava a ser allargassat.

La mal dita ‘casa anglesa’ ó casa de cós, és el model de casa urbana que es desenvolupà durant el període preindustrial i d'industrialització en paral·lel a la urbanització dels nous eixamples durant la segona meitat del segle XIX, i les primeres dècades del segle XX.

A Sabadell encara és fàcil trobar-les als barris de Gràcia, de l'Eixample i als voltants de la zona centre de la ciutat. El mot cós o crugia designa el recinte entre dues parets paral·leles que suporten el sostre de bigues o de volta.

L'amplada de la crugia tradicional en les cases de cós és l'adequada per tal que les bigues no fimbregin o l'empenta de les voltes sigui moderada per no haver de fer contraforts en els murs. 4

Usualment l'amplada de la crugia o cos era de 25 pams, en els eixamples urbans sovint es troben cases angleses amb amplades compreses entre els 20 i els 25 pams. (1 pam de Barcelona equival a 19,43 cm.; 25 pams són 4,85 metres). La crugia més habitual és de 4,00 metres de llum.

A les series televisives d’origen angles, d’aquesta mena de cases, no recordo haver-ne vista mai cap, i vosaltres?.