file:///C:/Users/Usuario/Downloads/ANNEX-1-FITXES_A.pdf
La descripció quasi telegràfica ens diu ; edifici de planta baixa més tres plantes pis situat a la cruïlla entre el c/ VIlanova i el c/Gonzalez Solesio. En destaca al composició de les façanes amb la tribuna a la cantonada. S’ha realitzat una remunta en forma d’àtic amb coberta a una vessant.
En el tombant del segle XVIII al XIX, Cristòfol Sañes, sastre de Manresa, i Rosa Puig van donar lloc a una nissaga on tots els fills eren sastres i es casarien amb filles de sastres. El 17 de setembre de 1820 Francesc Sañes i Puig es va casar amb Teresa Tarrès i Barris, filla del sastre surienc Ramon Tarrès. Teresa havia heretat un important patrimoni de terres dels Barris, que va passar als Sañes. Francesc Sañes es va establir com a sastre a Súria. El seu fill, Ramon Sañes i Tarrès, nascut el 1827, seguiria l’ofici de sastre, tot i que l’any 1879 ja figura com a propietari. Ramon va morir cap a 1900.
Els Sañes tenien cases al barri de Sant Jaume i eren els amos de terres a les Cabanasses, que van vendre a diferents persones que s’hi van fer cases, donant lloc a l’actual barri de cal Trist.
El fill de Ramon, Josep Sañes, l’any 1917 ja tenia la sastreria al raval de la Carretera, actual carrer de González Solesio. La casa de cal Sañes no es degué construir molt abans d’aquesta data, potser cap a 1910.
Nota: els Sañes no van catalanitzar mai el cognom, que sempre apareix com a Sañas o Sañes.
El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ em deixa un comentari; tinc anotat que Cal Sanyes (escrit així) a Súria era obra de Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951), malgrat no trobar-ne confirmació a la fitxa U-9, em sembla del tot versemblant, atès que l’edifici que acollia l’Ajuntament i Escoles, va ser obra d’aquest arquitecte. Sou pregats de confirmar i/o desmentir aquesta hipòtesis a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Patrimoni històric de Catalunya, el seu manteniment i la seva correcta documentació son un imperatiu ètic per als catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada