dimarts, 5 de juny del 2018

LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR DE SÚRIA. LA PORTA COELI AL FINAL DE L’SCALA DEI

Potser vull ser massa explícit en el títol, oi?.

El fossar de Súria l’antic i la part nova el conformen un seguit d’esglaons que acaben al darrer replà on està la capella del Sant Crist, i el panteó de la família Baylina del que m’agradaria tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com





Des del cementiri es visible el runam de la muntanya de sal, el material que dóna la vida i la mort a Súria.


Llegia que l’origen de l’actual cementiri municipal de Súria es troba en un dels fets que més han marcat la història contemporània de la vila: l’epidèmia de còlera de 1885. Les necessitats derivades de la malaltia van obligar a utilitzar uns terrenys propers a l’antic cementiri parroquial, ubicat a la zona de l’actual carrer del Roser.

La municipalització del recinte es va produir l’any 1932, arran d’una llei aprovada pel govern de la Segona República per a tots els ajuntaments. Durant els anys setanta, el creixement demogràfic de la vila va obligar a fer una primera ampliació del recinte, que va cobrir les necessitats de la vila fins a començaments d’aquest segle XXI.

Entre els anys 2009-10 es van portar a terme noves obres d’ampliació i millora per adaptar-lo a les necessitats previstes a curt i a mitjà termini, habilitar una nova entrada i crear nous espais enjardinats. L’ampliació es va portar a terme en terrenys de titularitat municipal i en espais cedits per l’empresa Iberpotash.

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte municipal o mestre d’obres a l’època en que es feia i/o refeia el fossar; aquestes instal·lacions publiques les acostumen a dissenyar els tècnics de la casa.

El Bages és el pati del darrera de les comarques del Barcelonès i els vallesos, i com és mala costum, el ‘personal’ surt poc al pati, oi?.