El Josep Olivé Escarré comprovava el funcionament de la Font modernista que construïa l'any 1906 l'arquitecte Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 - 1922) per a commemorar l'arribada d'aigua potable a la població.
Situada al centre de la plaça - a la que dona nom - , està constituïda per un cos cilíndric amb tres parts diferenciades; la part inferior és feta de maó i trencadís de rajola blava i blanca, i consta de tres parts separades per murets de pedra perpendiculars. En aquesta part hi ha tres piques de pedra amb els respectius brolladors metàl•lics. Una motllura de pedra dóna pas a la part central de la font, feta amb rajola blava i groga, on hi ha la inscripció "any 1906" dins una forma lobulada. Una nova motllura, acabada amb rajola ceràmica verda, precedeix el nivell superior, de forma cònica i fet amb trencadís groc i verd, que queda rematat per un gerro ceràmic. La font està construïda sobre una base circular de pedra.
L’arquitecte Font, construïa una Font, que donarà nom a la Plaça de la Font. Ens caldria l’enginy del Josep Mestre Planas, al que encoratgem a versificar aquest fet curiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada