El poble de Betlan, cap de l'antic municipi homònim, on hi havia els pobles
d'Aubèrt, Montcorbau i Mont, el trobem al sector central de la Vall, a 1041 metres d'altitud, en un replà a la dreta de la
Garona, voltat de camps de conreu i de prats, és un dels nuclis més petits de la Vall, les
poques cases se situen al voltant d'una gran plaça tancada a ponent per
l'església parroquial de Sant Pere, una de les més antigues construccions
religiosos de la vall, probablement del segle XI, molt desfigurada per
afegitons i reformes posteriors, conserva l'absis romànic.
Fotografia. Isidre Blanc
Llegia de l’església parroquial de Betlan, a Vielha e Mijaran, advocada a l’apòstol
Sant Pere; Església de nau rectangular i de murs convergents, rematada per un
absis semicircular mig cegat per la casa rectoral que té adossada. Està coberta
per una volta de canó, encara que el poc gruix dels murs fa suposar una coberta
originària de fusta que devia ser substituïda en el segle XII, al mateix temps
que s'afegí un arc toral per a contrarestar el pes de la nova coberta, que
posteriorment també es reforçà exteriorment amb contraforts. L'arc toral de la
capçalera és molt marcat i ultrapassat. Al fons de l'absis s'obre una finestra
de doble derrama. El presbiteri, amb una volta de canó més baixa que la de la
nau, està il·luminat per una sagetera per sobre de l'arc toral. En època
posterior s'afegiren dues capelles a manera de creuer amb arcs de mig punt,
així com tres finestres en el mur de migdia. Allà on es desprèn l'arrebossat
s'observa una maçoneria ben treballada i concertada. Romanen restes de la
tradició romànica llombarda a l'absis.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
Peu d'altar monolític de forma rectangular, en el que es distingeix una
part superior a tall de capitell, totalment llisa, una part central amb semi-columnes
als angles i una part inferior que, com la superior, és llisa.
Pica beneitera de marbre, de 55 cm de diàmetre i 55 cm de llarg. Està
encastada al mur i decorada amb arcuacions en alt relleu i una sèrie de
motllures renaixentistes a la base.
Pica baptismal d'estil romànic emparentada formalment amb les de Gausac,
Vielha, Montcorbai, Begós i Arròs. Consta de vas, peu i base. La pica, a la
zona del vas, mostra una decoració de motius vegetals que es va desenvolupant
horitzontalment per tot el perímetre. Pel que fa al peu, és una columna de
secció circular amb motius geomètrics esculpits a tres cares. La base és
embeguda per sota la tarima de fusta del terra.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
A l'absis i al mur del fons de la capella de l'Epístola es conserven una
sèrie de pintures murals del segle XVII. Hi ha representades la Santíssima
Trinitat, a l'absis, i la Verge a la capella.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
A la finestra de l'absis hi ha la imatge romànica de la Mare de Déu de
Betlan, de fusta policromada.
S’explica la llegenda del gegant de Betlan, Mandronius , el gegant més famós de la Val d’Aran.
Manava les tribus de la vall en contra dels exèrcits romans.
Davant de la impossibilitat de capturar-lo els romans van segrestar la seva filla. Furiós va alliberar la seva filla després de matar a un nombre indeterminat de romans.
A cada supervivent li va tallar una orella i al comandant les dues. Finalment va fer enviar les orelles a Roma per mostrar el seu poder.
A mitjans del segle XIX es van fer unes obres a l’església de Garòs, advocada a Sant Julià, i van
descobrir un esquelet de tres metres d’alçada.
Que l'apòstol Sant Pere i Sant Antoni dera Sitja, elevin a l'Altíssim Era pregaria dels armenis, amazics , gitans, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, còrsi, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera eth teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada