L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom
propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció
al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris
anomenaven, español - . retratava “Vista parcial de
Can Barba” Terrassa, Vallès Occidental.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2735/rec/30
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28254
https://monterrassa.cat/cultura/masia-antiga-terrassa-canbarba-78817/
No és gens fàcil situar-la, es trobava
a la carretera de Terrassa a Sabadell, al km. 15’50, prop de la Central
Elèctrica i de la deixalleria de Terrassa i a tocar al torrent de la Grípia.
Antigament, la trobem documentada com Ca n’Amat de la Font.
No és fins al segle XIV, que la trobem com Can Barba de la Pedra Blanca,
explica Joaquim Verdaguer Caballé (Terrassa, 22 de juliol del 1945 - 1r de gener del 2022) , que el
sobrenom de “Pedra Blanca” feia referència a una fita blanca que hi havia a
l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera, i que indicava la divisió parroquial de Sant
Pere i Sant Julià d’Altura.
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/
També Terrassa patia un tractament deficient per part del Fons Estudi de la Masia Catalana, menys però
que Sabadell, els tòpics tenien, tenen i tindran sempre, si més no, la força d’influenciar
decisions, oi?. Recordeu allò de “un home de Sabadell i un senyor de Terrassa”?.
O encara, «Terrassa mala raça, Sabadell
mala pell».
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada