Joan EstorchSalomó, un dels fotògrafs “ menystinguts “ del Fons Estudi de la Masia
Catalana, retratava 1932, Angle de la façana de Can Roc amb gent al portal i
pati amb plantes, Santa Coloma de Cervelló. El Llobregat jussà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4050/rec/1
Miraculosament, la masia de Can Roc és un edifici de planta
baixa i planta pis amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab, i la
façana principal orientada a sud-est. Té adossats diferents cossos annexes a la
zona nord-est, formant un angle recte. Hi ha un altre cos que és el que
configura el front de carrer, on hi ha la portalada d'accés realitzada amb maó
ceràmic vist, amb un arc rebaixat de doble rosca i porta de fusta amb reblons.
Aquest cos té l'alçada d'una planta, i està cobert amb un terrat.
Entre els
diferents cossos edificats queda un espai destinat a pati, tancat per un mur
d'obra. A la part posterior de la masia hi ha un altre pati.
A partir de la
documentació conservada, en concret un inventari de béns de 20 de febrer de
1630 se sap que la casa comptava amb entrada, estable, cuina, sala, la cambra
de la xemeneia, l'empostissat sobre del celler i la cambra principal. Per la
distribució, podria correspondre a una masia típica de tres crugies paral·leles
del segle XVI o XVII.
El consistori
decidia rehabilitar-la :
https://www.santacolomadecervello.cat/es-rehabilita-la-masia-de-can-roc/
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada