Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània : la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)* Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 – 1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)
Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)
Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)
Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),
JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)
FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).
Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)
Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939)
José María ARMENGOL BAS (1865-1941)
Dionís Baixeras i Verdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956
Mossèn, Pere Bosch i Ferran( 1888 – 1945.)
Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell (Torelló, 1902 - Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937
Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta, pel fons Estudi de la Masia Catalana.
Dionís Baixeras iVerdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911
Teniu més dades de :
Sebastià Illa. teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.
Lluis Illa. teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs.
Joan Cubells. Teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs.
Cl. Vilanova.
Josep de Cabanyes, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.
Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Josep Garrut Sala, metge teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
L’Antonio Gallardo i Garriga(Barcelona, 1889-1942),
retratava “Vista general del Molí de Santa
Maria de l'Estany”, aleshores a la comarca del Bages, i ara a la del Moianès.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5186/rec/9
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9894
Llegia; https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-grau-moli-de-l-estany-o-moli-dels-frares
El molí és
documentat des del segle XV.
Durant una època
va ser propietat del Monestir de Santa Maria de l'Estany.
Més tard passà a
formar part de les propietats del mas Grau.
L'actual
estructura de la casa del Molí és pròpia del segle XVIII; una llinda, datada
l'any 1760, porta la inscripció "Joseph Febrer y Grau".
Fa ben bé una
centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí.
A la dècada dels
1940 del segle XX , després d'un període d'abandonament, la casa va passar a mans del Dr. Josep Maria Vilardell i Permanyer [Barcelona,
15/04/1891 — Barcelona, 20/09/1959], qui en van començar el procés de
restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia.
La casa guarda
mobiliari i altres ornamentacions interessants.
Josep Maria
Vilardell i Permanyer [Barcelona, 15/04/1891 — Barcelona, 20/09/1959]
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EGEG
Lectura molt recomanable
ELS GERMANS VILARDELL PERMANYER , REPRESIALIATS EN
EL PRIMER FRANQUISME , de Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962)
Els franquistes
tenien la idea d’alliberar una societat segrestada pel catalanisme des del
temps de la Renaixença. Pels falangistes, una vegada extreta la crosta catalanista,
emergiria l’espanyolitat dels catalans. En segon lloc, calia exterminar els
roigs de tota mena, com havien fet a la resta de l’estat.
Sou pregats de fer-nos-les arribar a l'email castellardiari@gmail.com i a l'email mdc@csuc.cat, aquesta " desinformació" , m'irrita fins a l'extrema que em cal esforçar-me per no emprar mots escatològics.
L’Antonio Gallardo i Garriga, era un dels puntals del projecte Fons Estudi de la Masia Catalana
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada