divendres, 9 de febrer del 2024

IN MEMORIAM. MOLÍ DE LA VERNEDA DE SANT PONÇ. SANT SADURNÍ D’OSORMORT. OSONA

 

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956) retratava l’any 1916, el molí actualment abandonat d'en Verneda , situat al marge dret de la riera Major, és a dir entre Sant  Sadurní i Bojons. Per estar més a prop de la Verneda de Sant Ponç que de la Verneda de Sant Feliu deduïm que fou molí de la Verneda de Sant Ponç, mas que el trobem documentat des del segle XIV  i que mantingué la genealogia fins a la darrera generació que en casar-se una pubilla els seus descendents passaren a dir-se Vilaró.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1323/rec/54

Sant Sadurní d’Osormort  assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 343 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 89  habitants de dret.  Els de la Masia Catalana es deixaven molta feina per fer.

Nosaltres havíem publicat :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/sant-sadurni-dosormortosona.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/05/edifici-de-la-casa-de-la-vila-de-sant.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-de-lescola-la-casa-de.html

Actualment està enrunat. 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23820

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.