Ramon Morey Antich (Palma, 1885 - 1944) i Baltasar Samper i Marquès (Palma,
3 de maig de 1888 - Ciutat de Mèxic, 18 de febrer de 1966) feien una grandíssima
tasca per al Fons Estudi de la Masia Catalana, l’any 1928, retrataven “Vista
general de Can Sabadell al Passeig Maragall, amb un carro”
. Horta i Guinardó
(Districte). Barcelona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3860/rec/5
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/06/masia-de-can-sabadell-tercer-camp-del.html
Can Sabadell era una masia del segle XVII, que en 1882 consta documentada com una propietat de Josep Sabadell, situada molt a prop del Passeig Maragall (abans carretera d'Horta, entre els carrers Garcilaso (abans estévanez) i Acàcies,a Finals del segle XIX se va ampliar construïnt un cos anex, darrera la masia que donava al carrer Estévanez. A finals del segle XIX es documenta com a propietat de Martí Sabadell Buixó, germà del propietari de Can Viudet, una altra masia de la contrada, situada davant del que ara és Biscaia, cantonada amb el Camí de Dalt (ara Concepción Arenal), aquesta última va sobreviure fins a finals dels cinquanta.
El 26 de gener de 1882, es redacta un document en que Marià Berdura autoritza a Josep Sabadell, de l'antic mas Sabadell, situat a tocar del C. Garcilaso (abans Estévanez), a passar una canonada per les seves terres per tal de de fer arribar l'aigua sobrera que rebia cap a Can Viudet, el propietari del qual era el germà d'en Josep Sabadell Buixó , on apareix en Pere Vintró com testimoni.
Mitjançant aquest document es va poder saber que malgrat a que a can Sabadell hi havia un pou d'aigua, que estava situat a l'entrada de la masia a l'esquerre, es veu que no produïa pas prou per regar els seus camps i necessitava l'aigua de la mina de Can Vintró, aquesta mena d'enteses eren corrents entre els propietaris dels masos de la zona, que acostumaven també a deixar-se eines del camp, animals per muntar femelles i d'altres elements relacionades amb el normal traginar de camps i granges d'animals.
En algun moment de la seva història la masia va ser coneguda també com el Mas dels Tarongers.
Can Sabadell va ser enderrocada desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la causa, oficialment estava afectada per la remodelació del Passeig de Maragall.
Mossén Joan Clapés i Corbera (1872-1939 ) en un dels seus llibres parla de la troballa de restes humanes per fets d'armes en els terrenys de Can Sabadell, molt provablement relacionades amb les accions bèl·liques que tingueren marc de referència en la Torre dels Pardals, amb motiu de la guerra se Successió 1701-1715.
En terrenys d'aquesta masia, entre 1901-1905, va jugar el futbol Club
Barcelona, després d'haver d'abandonar els terrenys de Can Casanovas on va
jugar només durant un any escàs.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
https://festafesta.cat/missions-i-missioners-vii/
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/samper_baltasar.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada