dimarts, 25 de desembre de 2007

Crònica d'una absència. Sant Pere d'Oristrell




El Nadal de 2007 , únicament el Tomàs Irigaray López i el Joan Moliner i Manau, tenien el mati lliure, i tots dos animats d’aquest esperit senzill que ens recorda que tots els dies son sants i bons per fer la nostra voluntat, sobretot si aquesta és alhora útil i benèfica , com en el cas que ens ocupa , que no és altra que visitar una vegada i altra el rodal del seu Vallès natal.

Havien fet el camí clàssic : Sabadell , Sant Vicenç de Castellet, i la romànica de Sant Jaume de Vallhonesta, de quina cura n’està encarregat com ermità, el Joan Moliner i Manau. Una densa boira cobria la vall, i tot just desprès d’esmorzar fèiem camí en direcció al Pont de Vilomara, on volien visitar Santa Maria de Matadars; l’església esmentada ja l’any 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; fou refeta al segle XI. Pertanyia inicialment al terme de Mura, encara que actualment està al terme del Pont de Vilomara i Rocafort. Actualment l’edifici es troba en restauració i dissortadament han pogut veure poca cosa més que les bastides per fer l’obra.

Seguien però el seu camí els nostres esforçats companys, i obtenien tot i amb uns dies de retard el premi gros; la contemplació de Sant Pere d’Oristrell. Se’n parla d’aquest indret ja en un document del segle X, concretament de l’any 932, en el que es dóna fe d'una venda de terres al comtat de Manresa en el terme de la Vall de Nèspola [*] al lloc conegut com a "Ullastrell" (avui Oristrell). Aquestes terres d'Oristrell limitaven a l'Est amb el "Palacio de Avezia" (nom antic on s'assentarà el castell de Rocafort). A l'Oest amb el "flumen Lubregado" (riu Llobregat). Al Sud limiten amb el "Monte Virgilio" (muntanya de Puig Gil). I al Nord amb el "rio Nèspola" (riera de Nespres). Durant el procés de repoblament i feudalització posterior s'originarien, a finals del s. X, els castells de Rocafort, Mura i Talamanca.

A inicis del segle X els territoris de la riba esquerra del Llobregat que avui comprenen els termes del Pont de V. i R., Mura i Talamanca es denominaven amb el nom de "Vall de Nèspola".

Veiem doncs que el terme d'Oristrell tenia gairebé unes dimensions semblants a les que té actualment el terme municipal.

Quan a la bonica ermita de Sant Pere que en més d’una ocasió hem vist des de la llunyania , quan visitàvem – primer com turistes, desprès com a sherpas - les tines de la riera del Flaquer, m’explica el Tomás per telèfon que és de planta rectangular, amb un afegit per la sagristia, i amb un petit campanar, sembla que fou construïda al segle XVII, damunt la porta es pot llegir 18+58 , i sense por d’errar-la podríem definir-la com d’estil eclèctic. El nostre fotògraf – com sempre – ha recollir en imatges tot el que aquí s’explica, i ben aviat ho podreu veure per internet, ja seleccionant imatges a http://moianes.net/galeria/, i entrant a la nostra - i vostra - pàgina coneixercatalunya.blogspot.com

El propietari de la casa, de nom Valentí, els ha convidat a tornar-hi un altre dia. Esperem tenir ocasió d’acompanyar-los en aquella visita.

[*] "Vall de Nèspola". Topònim avui clarament en desús que feia referència a la riera de Nespres o de Mura que rega els tres termes.

© Antonio Mora Vergés & Tomás Irigaray i López

Cap comentari: