Havien estat mirant totes les cases de turisme rural de l'Urgell i rodalies, que sortien anunciades a la pagina www.guimera.info, i tant les Guimerà, com les de fora tenien reservades les dades de Nadal, semblava que tothom havia tingut la mateixa idea, i altrament ells - com succeïa quasi sempre - no estaven per les gestions més simples de la vida en comú.
Finalment i gràcies a la gestió personal del Joan R. , veí de Guimerà , i mitjancer habitual en tota mena de gestions d'immobles, de forma excepcional els van llogar només per aquells dies del Nadal, Cap d'Any i Reis, una casa quasi cantonera amb la plaça major, arrecerada sota els porxos de l'antic Ajuntament, convertit ara en Casal de Cultura, i en el que segons els van explicar s’havien fet obres d'arranjament i millora; semblava que també al darrera hi havia en aquesta ocasió l'associació www.guimera.info, el Jordi estava encuriosit per conèixer algun dels membres d'aquesta entitat, que donava una tant evident impressió de dinamisme i eficàcia .
El Jordi i la Rosa, voltaven els 50 anys, eren els prototipus de les parelles triomfadores, tots dos treballaven fora de casa, tots dos tenien projectes endegats, i justament aquest tipus de vida que tothom els envejava, primer de forma quasi imperceptible i darrerament amb contundent evidencia, els anava allunyat, fonia la seva relació, amb la mateixa velocitat que el sol del mati, feia esvair les boires o fonia la gebrada de la Vall del Corb. Aquest projecte de passar un Nadal, junts i sols, - insistentment suggerit per les seves filles - venia a ser el darrer intent de redreçar la seva relació.
La casa del Josep, així els van dir que s'anomenava el propietari, amic del Joan. R, que gentilment havia accedit a llogar-la, estava més que bé, i la seva ubicació al vell mig de Guimerà, li sumava encara l'encant de sentir-se literalment " de poble", tenien el forn al costat, i la botiga de queviures, on els hi van recomanar les seves botifarres, particularment la negra amb pinyons, que segons semblava, s'exportava fins i tot a Austràlia.
Pels àpats grossos, dinar i/o sopar, tenien l'Hostal Sant Jordi a Guimerà, una immillorable oferta a Vallfogona de Riucorb, fins i tot amb un establiment termal en funcionament, i el que qualificava tothom del súmmum del súmmum, l'Hostal Colomí de les Germanes Camps, a Santa Coloma de Queralt, els van parlar de més llocs - duien una llarga llista - el Drac dels Omellons, l'Hostal del Carme a l'antiga carretera nacional II abans de Tàrrega, tot venint de Lleida, ... la relació era llarga, caldria gestionar bé el temps per gaudir de tot.
Arribàvem a Guimerà el diumenge 23 a darrera hora de la tarda, feia un fred intens i la boira estava enganxada al llit del riu Corb, el Joan R, els va donar la clau, i els va comentar que trobarien la calefacció en marxa , la casa calenta , alguns queviures, pa , vi, aigua i altres begudes a la cuina. El Joan R. era un home eficient d'això no en podien dubtar, oi ?
Van fer-se una amanida, pa amb tomàquet i entre els embotits van provar la famosa botifarra negra amb pinyons, que certament mereixia i amb escreix els elogis que se li feien; se'n n'endurien unes quantes en tornar a casa; del vi del país, calia fer-ne també l'elogi, i del pa, i .... tenien la sensació típica de la gent de ciutat, o certament tot era més bo que a Barcelona ?.
El sopar va ser - una vegada mes - el creuament de dos educats monòlegs, l'un parlava de la seva feina, dels seus projectes, i l'altre escoltava, i acte seguit, l'altre parlava de la seva feina, dels seus projectes, i l'un l'escoltava també; de projectes en comú - per al dos - era del tot evident que no n'hi havia cap; el Jordi i la Rosa, s'havien acostumat a conviure junts, i encara ho feien més per comoditat que per altra cosa, quan a les seves relacions de parella, feia , ..... quan feia ? , cap dels dos recordava la darrera ocasió, i tampoc sentien aquella pulsió sexual, que malgrat els anys, fa que les parelles desitgin tenir-se l'un a l'altre.
Desprès del sopar, ben abrigats, van sortir a fer una passejada per Guimerà, van passar per davant de la Capella de Sant Esteve, fent camí cal al Portal d'Orient, l'església de Santa Maria, van pujar fins a les restes del Castell, i van comprovar com la boira, canviava d'espessor, intensa en la part més propera al llit del riu, i lleu, boirina com a màxim, en aquella alçaria, van tornar a endinsar-se en la boira, fins al Portal de Tàrrega, i des d'allà de nou, fins a la Placa Major, i la casa del Josep.
En arribar desprès del comentari - obligat - de la bellesa del poble, i del seu estat de conservació, se'n van anar a dormir, estaven tant cansats ,sempre estaven tant cansats!
El dia 24 van decidir que esmorzarien a casa i dinarien fora, algú els havia parlat del Monestir de Vallbona de les Monges, de la seva magnificència, i per damunt de tot, de la pau que desprenia el lloc i el poble; els havien recomanat particularment assistir a les complertes cap a les 21,00 del vespre.
El Jordi va decidir trucar a Vallbona de les Monges, i la Gna. Frederica, la hostalera, els va dir que no acostumaven a donar només sopar, però en donar-los com a referència el nom de l'amic de Castellar del Vallès, es va avenir i els va comentar que calia que fossin puntuals a les 20,00 hores.
El dia va transcórrer de forma plàcida, el poblets de la Vall del Corb, Maldà, Sant Martí de Maldà, El Vilet, Nalec, Ciutadilla, Vallfogona, Llorach i Raurich de camí cap a Santa Coloma de Queralt, van consumir el mati, la tarda desprès dels dinar, per descomptat amb els entremesos de la casa a l'Hostal Colomí, es va consumir passejant per Santa Coloma de Queralt, visitant les fonts, el castell, la plaça, l'església, Bell-lloc ; arribar puntualment a Vallbona de les Monges a les 20,00, va ser una odissea, estava clar que coneixen poc o gens, la Catalunya real, el Forat Negre, com en el deien els de la Tribuna de www.guimera.info !
El sopar de Vallbona va ser senzill, però digne , les monges per la seva edat, havien deixat la tasca de cuinar a una empresa de catering, i això , alhora que les permetia dedicar-se a la vida contemplativa, aportava una col·laboració, tot i que minsa, a les finances del monestir.
El prec abans de començar a sopar, els va sorprendre de forma agradable: Que Déu i Pare Omnipotent, per sa Divina paraula, beneeixi aquesta taula, i a tots nosaltres, Amen ! , alguns comensals, com ells mateixos, feia anys, potser en algun cas no ho havien fet mai, això de beneir la taula, com s'havien oblidat - també - de donar gràcies pels ben rebuts !
El prec de complertes mereix una especial explicació, la comunitat agreix al bon Déu, els dons rebuts, i demana, literalment , una nit serena, desprès i un cop l'església a les fosques, un canó de llum ressalta la imatge de la Mare de Déu del Claustre, dempeus les monges, amb una harmonia que només la pràctica diària pot assolir, canten a la mare de Déu, i ho fan de tal manera, que el Jordi i la Rosa, es van sentir el borrissol del cos, de l'emoció intima que els va trasbalsar el cor. A la sortida van anar fins al cafè del poble, i ambdós es van prendre un cafè molt i molt carregat, aquella era la nit del Nadal i calia estar desperts !
De tornada a Guimerà, es van preparar per assistir a la missa del Gall que es faria a l'església de Santa Maria, el lloc – exalçat per la recent col·locació de la copia del Retaule del mestre Mur , tasca en la que també hi ha la ma de l'associació www.guimera.info - es d'una singular bellesa, la feina d'en Jujol, damunt la pedra més que centenària, les voltes modernistes criden a la pietat, la celebració va ser molt festiva i participada, i desprès de la missa, el mossèn els va convidar a prendre torrons i cava a la rectoria.
Si va ser cosa del cava, o de les emocions que s'havien anat acumulant durant el dia, no en saben donar raó, però el Jordi i la Rosa, van tenir el temps just, per arribar a casa, de qualsevol manera treure's la roba i sentir-se com no recordaven ja, l'un l'amor de l'altre !. Es van adormir abraçats i nus !
Al mati de Nadal, rebien la visita de les seves filles, la Meritxell i l'Ona, amb les seves parelles, van fer una llarga passejada per Guimerà, donava tota la impressió de que es coneixen el poble des de feia anys i anys, però el cert era que el Jordi i la Rosa, s'havien mirat i llegit curosament el llibre Guimerà i el Mercat Medieval, del que desprès van regalar també juntament amb sengles botifarres blanques de perol , i negres amb pinyons , un exemplar a cadascuna de les filles.
El dinar el van fer a l'Hostal Sant Jordi, sopa de galets i carn d'olla, menja típica de Nadal, que val a dir-ho estava per llepar-se'n el dits !
Les filles van marxar a la tarda, amb la satisfacció de intuir que l'estada a Guimerà que tant i tant havien recomanat als pares, estava donant els resultats previstos.
El Jordi i la Rosa, no van sortir de casa del Josep, fins al mati del dijous dia 27, tenien moltes carícies adormides dins del seu cor !
Pel que sabem, avui el Jordi i la Rosa, no fan mai plans l'un sense l'altre, en diuen als seus amics, l'efecte Guimerà, perquè deu ser amic lector ?
© Antonio Mora Vergés
P/D Aquesta parella van enviar-nos un e.mail a bustia@guimera.info i ambdós son avui col·laboradors de www.guimera.info, la Rosa per cert, és la primera dona que forma part de l'Associació, tenim però l'esperança que no serà la darrera, oi ?
Finalment i gràcies a la gestió personal del Joan R. , veí de Guimerà , i mitjancer habitual en tota mena de gestions d'immobles, de forma excepcional els van llogar només per aquells dies del Nadal, Cap d'Any i Reis, una casa quasi cantonera amb la plaça major, arrecerada sota els porxos de l'antic Ajuntament, convertit ara en Casal de Cultura, i en el que segons els van explicar s’havien fet obres d'arranjament i millora; semblava que també al darrera hi havia en aquesta ocasió l'associació www.guimera.info, el Jordi estava encuriosit per conèixer algun dels membres d'aquesta entitat, que donava una tant evident impressió de dinamisme i eficàcia .
El Jordi i la Rosa, voltaven els 50 anys, eren els prototipus de les parelles triomfadores, tots dos treballaven fora de casa, tots dos tenien projectes endegats, i justament aquest tipus de vida que tothom els envejava, primer de forma quasi imperceptible i darrerament amb contundent evidencia, els anava allunyat, fonia la seva relació, amb la mateixa velocitat que el sol del mati, feia esvair les boires o fonia la gebrada de la Vall del Corb. Aquest projecte de passar un Nadal, junts i sols, - insistentment suggerit per les seves filles - venia a ser el darrer intent de redreçar la seva relació.
La casa del Josep, així els van dir que s'anomenava el propietari, amic del Joan. R, que gentilment havia accedit a llogar-la, estava més que bé, i la seva ubicació al vell mig de Guimerà, li sumava encara l'encant de sentir-se literalment " de poble", tenien el forn al costat, i la botiga de queviures, on els hi van recomanar les seves botifarres, particularment la negra amb pinyons, que segons semblava, s'exportava fins i tot a Austràlia.
Pels àpats grossos, dinar i/o sopar, tenien l'Hostal Sant Jordi a Guimerà, una immillorable oferta a Vallfogona de Riucorb, fins i tot amb un establiment termal en funcionament, i el que qualificava tothom del súmmum del súmmum, l'Hostal Colomí de les Germanes Camps, a Santa Coloma de Queralt, els van parlar de més llocs - duien una llarga llista - el Drac dels Omellons, l'Hostal del Carme a l'antiga carretera nacional II abans de Tàrrega, tot venint de Lleida, ... la relació era llarga, caldria gestionar bé el temps per gaudir de tot.
Arribàvem a Guimerà el diumenge 23 a darrera hora de la tarda, feia un fred intens i la boira estava enganxada al llit del riu Corb, el Joan R, els va donar la clau, i els va comentar que trobarien la calefacció en marxa , la casa calenta , alguns queviures, pa , vi, aigua i altres begudes a la cuina. El Joan R. era un home eficient d'això no en podien dubtar, oi ?
Van fer-se una amanida, pa amb tomàquet i entre els embotits van provar la famosa botifarra negra amb pinyons, que certament mereixia i amb escreix els elogis que se li feien; se'n n'endurien unes quantes en tornar a casa; del vi del país, calia fer-ne també l'elogi, i del pa, i .... tenien la sensació típica de la gent de ciutat, o certament tot era més bo que a Barcelona ?.
El sopar va ser - una vegada mes - el creuament de dos educats monòlegs, l'un parlava de la seva feina, dels seus projectes, i l'altre escoltava, i acte seguit, l'altre parlava de la seva feina, dels seus projectes, i l'un l'escoltava també; de projectes en comú - per al dos - era del tot evident que no n'hi havia cap; el Jordi i la Rosa, s'havien acostumat a conviure junts, i encara ho feien més per comoditat que per altra cosa, quan a les seves relacions de parella, feia , ..... quan feia ? , cap dels dos recordava la darrera ocasió, i tampoc sentien aquella pulsió sexual, que malgrat els anys, fa que les parelles desitgin tenir-se l'un a l'altre.
Desprès del sopar, ben abrigats, van sortir a fer una passejada per Guimerà, van passar per davant de la Capella de Sant Esteve, fent camí cal al Portal d'Orient, l'església de Santa Maria, van pujar fins a les restes del Castell, i van comprovar com la boira, canviava d'espessor, intensa en la part més propera al llit del riu, i lleu, boirina com a màxim, en aquella alçaria, van tornar a endinsar-se en la boira, fins al Portal de Tàrrega, i des d'allà de nou, fins a la Placa Major, i la casa del Josep.
En arribar desprès del comentari - obligat - de la bellesa del poble, i del seu estat de conservació, se'n van anar a dormir, estaven tant cansats ,sempre estaven tant cansats!
El dia 24 van decidir que esmorzarien a casa i dinarien fora, algú els havia parlat del Monestir de Vallbona de les Monges, de la seva magnificència, i per damunt de tot, de la pau que desprenia el lloc i el poble; els havien recomanat particularment assistir a les complertes cap a les 21,00 del vespre.
El Jordi va decidir trucar a Vallbona de les Monges, i la Gna. Frederica, la hostalera, els va dir que no acostumaven a donar només sopar, però en donar-los com a referència el nom de l'amic de Castellar del Vallès, es va avenir i els va comentar que calia que fossin puntuals a les 20,00 hores.
El dia va transcórrer de forma plàcida, el poblets de la Vall del Corb, Maldà, Sant Martí de Maldà, El Vilet, Nalec, Ciutadilla, Vallfogona, Llorach i Raurich de camí cap a Santa Coloma de Queralt, van consumir el mati, la tarda desprès dels dinar, per descomptat amb els entremesos de la casa a l'Hostal Colomí, es va consumir passejant per Santa Coloma de Queralt, visitant les fonts, el castell, la plaça, l'església, Bell-lloc ; arribar puntualment a Vallbona de les Monges a les 20,00, va ser una odissea, estava clar que coneixen poc o gens, la Catalunya real, el Forat Negre, com en el deien els de la Tribuna de www.guimera.info !
El sopar de Vallbona va ser senzill, però digne , les monges per la seva edat, havien deixat la tasca de cuinar a una empresa de catering, i això , alhora que les permetia dedicar-se a la vida contemplativa, aportava una col·laboració, tot i que minsa, a les finances del monestir.
El prec abans de començar a sopar, els va sorprendre de forma agradable: Que Déu i Pare Omnipotent, per sa Divina paraula, beneeixi aquesta taula, i a tots nosaltres, Amen ! , alguns comensals, com ells mateixos, feia anys, potser en algun cas no ho havien fet mai, això de beneir la taula, com s'havien oblidat - també - de donar gràcies pels ben rebuts !
El prec de complertes mereix una especial explicació, la comunitat agreix al bon Déu, els dons rebuts, i demana, literalment , una nit serena, desprès i un cop l'església a les fosques, un canó de llum ressalta la imatge de la Mare de Déu del Claustre, dempeus les monges, amb una harmonia que només la pràctica diària pot assolir, canten a la mare de Déu, i ho fan de tal manera, que el Jordi i la Rosa, es van sentir el borrissol del cos, de l'emoció intima que els va trasbalsar el cor. A la sortida van anar fins al cafè del poble, i ambdós es van prendre un cafè molt i molt carregat, aquella era la nit del Nadal i calia estar desperts !
De tornada a Guimerà, es van preparar per assistir a la missa del Gall que es faria a l'església de Santa Maria, el lloc – exalçat per la recent col·locació de la copia del Retaule del mestre Mur , tasca en la que també hi ha la ma de l'associació www.guimera.info - es d'una singular bellesa, la feina d'en Jujol, damunt la pedra més que centenària, les voltes modernistes criden a la pietat, la celebració va ser molt festiva i participada, i desprès de la missa, el mossèn els va convidar a prendre torrons i cava a la rectoria.
Si va ser cosa del cava, o de les emocions que s'havien anat acumulant durant el dia, no en saben donar raó, però el Jordi i la Rosa, van tenir el temps just, per arribar a casa, de qualsevol manera treure's la roba i sentir-se com no recordaven ja, l'un l'amor de l'altre !. Es van adormir abraçats i nus !
Al mati de Nadal, rebien la visita de les seves filles, la Meritxell i l'Ona, amb les seves parelles, van fer una llarga passejada per Guimerà, donava tota la impressió de que es coneixen el poble des de feia anys i anys, però el cert era que el Jordi i la Rosa, s'havien mirat i llegit curosament el llibre Guimerà i el Mercat Medieval, del que desprès van regalar també juntament amb sengles botifarres blanques de perol , i negres amb pinyons , un exemplar a cadascuna de les filles.
El dinar el van fer a l'Hostal Sant Jordi, sopa de galets i carn d'olla, menja típica de Nadal, que val a dir-ho estava per llepar-se'n el dits !
Les filles van marxar a la tarda, amb la satisfacció de intuir que l'estada a Guimerà que tant i tant havien recomanat als pares, estava donant els resultats previstos.
El Jordi i la Rosa, no van sortir de casa del Josep, fins al mati del dijous dia 27, tenien moltes carícies adormides dins del seu cor !
Pel que sabem, avui el Jordi i la Rosa, no fan mai plans l'un sense l'altre, en diuen als seus amics, l'efecte Guimerà, perquè deu ser amic lector ?
© Antonio Mora Vergés
P/D Aquesta parella van enviar-nos un e.mail a bustia@guimera.info i ambdós son avui col·laboradors de www.guimera.info, la Rosa per cert, és la primera dona que forma part de l'Associació, tenim però l'esperança que no serà la darrera, oi ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada