Diu l’enciclopèdia : Antiga demarcació i església sufragània del Municipi de Centelles [ Osona ]. Situada al Pla de la Garga, a 673 metres d’altitud entre els masos de l’Ollic i el Cerdà. Inicialment fou con sagrada a Santa Maria i més tard a Santa Magdalena.
Sembla que tingué culte fins als inicis del segle XX, quan a la masia dels Cerdà es construí la capella homònima de Santa Magdalena, que no reeixiria de la barbàrie bèl·lica, que s’ha donat històricament en anomenar Guerra Civil. Abans, aleshores i ara, totes les guerres tenen un únic denominador comú; dominar als altres.
La senyora Maria Dolors Bernal Creus, des del Servei d'Arxiu Municipal, de l’Ajuntament de Centelles, em diu molt cordialment,. senyor Antonio Mora i Vergés ;
L'Església de Santa Magdalena de Vilarestau es troba a poc minuts del Cerdà en direcció nord en un petit puig, encara que actualment en queden poc més que algunes restes dels murs laterals. Per si fos del seu interès a l'Arxiu Municipal disposem d'informació sobre Santa Magdalena de Vilarestau que li podria ser d'ajuda per situar-la.
El recorregut de l’itinerari número 5 , del Centre Excursionista de Centelles, en relació a aquesta ermita ens diu :
Seguint les senyals blanques i verdes, Arribem al Cerdà seguirem una carretera de carro a l’esquerra i voltarem la propietat sempre a la dreta per entrar per l’entrada principal.
Per tornar, sortirem pel portal principal i agafarem el camí per on hem vingut fins arribar el bosc que deixarem el camí i seguirem a la dreta. A uns cinc minuts, al passar per un encreuament de línies d’electricitat, mirarem a l’esquerra, a dalt d’un turonet, ple de pins, hi ha les restes de l’Església Romànica de Santa Magdalena, podem deixar el camí i dirigir-nos a visitar les runes de l’Ermita.
Francesc Casanellas , un molt amable lector del blog www.coneixercatalunya.blogspot.com , també va tenir l’amabilitat d’adreçar-me la següent comunicació :
L'ermita de Santa Magdalena és fàcil de trobar: Des de la casa del Cerdà seguir la pista cap a l'Ollic. Just abans de la línia elèctrica hi ha un turonet a l'esquerra amb les runes de l'ermita. El mapa de l'Alpina està equivocat i la posa desprès de la línia.
El vent que aquest diumenge nou de desembre, agreuja l’extrema sequera que patim des de fa tant de temps, desaconsella fer aquesta recerca, i restaran encara per un període inestimat, sense recollir les darreres imatges d’aquesta ermita romànica que bastiren entre els anys 1.094 i 1.097 els nostres avantpassats, i que com tantes i tantes al llarg del Principat, s’ha deixat perdre, en un exercici de bogeria col·lectiva.
A contracor anem aixecant inventari del patrimoni que la deixadesa d’uns i altres, ha malmès fins a l’absoluta desaparició en alguns casos.
No tinc esma ni per a maleir-los davant de Déu.
© Antonio Mora Vergés
Sembla que tingué culte fins als inicis del segle XX, quan a la masia dels Cerdà es construí la capella homònima de Santa Magdalena, que no reeixiria de la barbàrie bèl·lica, que s’ha donat històricament en anomenar Guerra Civil. Abans, aleshores i ara, totes les guerres tenen un únic denominador comú; dominar als altres.
La senyora Maria Dolors Bernal Creus, des del Servei d'Arxiu Municipal, de l’Ajuntament de Centelles, em diu molt cordialment,. senyor Antonio Mora i Vergés ;
L'Església de Santa Magdalena de Vilarestau es troba a poc minuts del Cerdà en direcció nord en un petit puig, encara que actualment en queden poc més que algunes restes dels murs laterals. Per si fos del seu interès a l'Arxiu Municipal disposem d'informació sobre Santa Magdalena de Vilarestau que li podria ser d'ajuda per situar-la.
El recorregut de l’itinerari número 5 , del Centre Excursionista de Centelles, en relació a aquesta ermita ens diu :
Seguint les senyals blanques i verdes, Arribem al Cerdà seguirem una carretera de carro a l’esquerra i voltarem la propietat sempre a la dreta per entrar per l’entrada principal.
Per tornar, sortirem pel portal principal i agafarem el camí per on hem vingut fins arribar el bosc que deixarem el camí i seguirem a la dreta. A uns cinc minuts, al passar per un encreuament de línies d’electricitat, mirarem a l’esquerra, a dalt d’un turonet, ple de pins, hi ha les restes de l’Església Romànica de Santa Magdalena, podem deixar el camí i dirigir-nos a visitar les runes de l’Ermita.
Francesc Casanellas , un molt amable lector del blog www.coneixercatalunya.blogspot.com , també va tenir l’amabilitat d’adreçar-me la següent comunicació :
L'ermita de Santa Magdalena és fàcil de trobar: Des de la casa del Cerdà seguir la pista cap a l'Ollic. Just abans de la línia elèctrica hi ha un turonet a l'esquerra amb les runes de l'ermita. El mapa de l'Alpina està equivocat i la posa desprès de la línia.
El vent que aquest diumenge nou de desembre, agreuja l’extrema sequera que patim des de fa tant de temps, desaconsella fer aquesta recerca, i restaran encara per un període inestimat, sense recollir les darreres imatges d’aquesta ermita romànica que bastiren entre els anys 1.094 i 1.097 els nostres avantpassats, i que com tantes i tantes al llarg del Principat, s’ha deixat perdre, en un exercici de bogeria col·lectiva.
A contracor anem aixecant inventari del patrimoni que la deixadesa d’uns i altres, ha malmès fins a l’absoluta desaparició en alguns casos.
No tinc esma ni per a maleir-los davant de Déu.
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Celebro que hagis trobat el que buscaves.
Em vas preguntar si sabia on queia Santa Magdalena de Vilarestau. No et vaig contestar, perquè no crec ni que ho sabés el meu pare, que és un excursionista de debò. Però ell té més tirada al Montseny, el Plà de la Calma, el Brull i tot això. Serà que els seus amics "gafarrons" son la majoria del barri d'Avencó a Aiguafreda.
El cas, és com bé dius, que molts d'aquests indrets del Plà de la Garga, cingles de Bertí, etc. està molt deixat i hi ha ermites mil.lenaries que han passat a ser directament deixalleries i zones de pas. Tú segurament coneixes "el Castell Vell", que queda cap a Castellcir. Entre Sant Quirze de Safaja, Sant Martí de Centelles i Castellterçol, més o menys. No em sé orientar per termes municipals sinó pels camins. Quan hi soc sé trobar el camí i anar-hi. Doncs bé, "el Castell Vell" és d'una bellesa extraordinaria, damunt aquella roca immensa i envoltat d'un bosc tupit i espès i de prats, es fa irresistible com a excursió d'un diumenge al matí! I quan entres i el veus per dins et sembla que has entrat en un urinari lleig i fastigós, ple de llaunes i ampolles de plàstic i pintades que han anat deixant els excursionistes en el pas dels anys.
És una realitat trista que costa d'assumir pels qui estimem aquestes contrades i una història forjada a través dels segles fins als nostres dies.
És increïble com ara es parla de construïr una autovia de dos carrils per banda, que uneixi Sant Feliu de Codines i Centelles destruïnt massa forestal a tort i a dret. Ignorant que aquesta massa forestal entre les comarques d'Osona, Vallès Oriental i Bages és un ecosistèma i té tants petits secrets amagats!
Potser ens equivoquem i la construcció d'una carretera més gran durà prosperitat econòmica a tots els seus veïns. És aleshores que ens preguntarem: Volem prosperitat econòmica per fer més urinaris com "el Castell Vell"? O volem aquesta prosperitat per recuperar l'entorn i fer més amables i admirats els pobles del voltant i el seu patrimoni artístic i històric? N'hi ha per reflexionar.
M'acomiado encoratjan-te a descriure aquestes excursions tant maques que feu tú i els teus amics. Sí senyor, s'ha de conèixer i respectar l'entorn natural i respectar la història que l'acompanya.
Gràcies amic.
Publica un comentari a l'entrada