Segons el Joan Coromines, ONES+TOI , d’arrel Ibero-Basca , etimològicament voldria dir “ rodal i/o lloc de bons terrenys”, en la composició que ens ha arribat ; VALLHONESTA, el sentit precís és; Vall de bones terres, Vall fèrtil, o Vall feraç.
En tot cas la nostra pretensió avui és explicar-vos molt breument, una història d’amor que relaciona aquest indret de Vallhonesta i concretament l’Hostal de Sant Jaume, avui en ruïnes, amb Viladoms de Baix, mas del veí municipi de Castellbell i el Vilar documentat ja a principis del segle XIV.
L'any 1841 la Rosa Marcet Roca, de Sant Jaume de Valhonesta, es va casar amb en Jaume Viladoms de Viladoms de Baix; això feia aleshores precís pel que fa a la Rosa, haver de deixar la magnífica casa de Sant Jaume de Vallhonesta per anar a viure a Viladoms de Baix. Atès el fet que segons recullen les cròniques aquest era un dels casals més meravellosos de totes les rodalies. La núvia va posar com a condició, que la nova casa fos el més semblant possible a Sant Jaume de Vallhonesta.
En Jaume Viladoms, n ‘estava molt de la seva Rosa, i li va faltar temps per atendre aquesta condició. Viladoms de Baix, en la mateixa ubicació que es trobava, es va tornar a fer de nova planta seguint com a model Sant Jaume de Vallhonesta, a sobre de l'antiga construcció, i varen construir al mig unes arcades, que per no dir iguals sí que eren molt semblants a les de Sant Jaume; va resultar però , que quan ja va estar feta tota la construcció no els varen agradar les arcades, de manera que les varen tapar, fent-hi una paret mestra. No obstant això, amb la calor i el fred sempre hi havia dilatacions i, tot i que les tapaven, les esquerdes sempre tornaven a sortir. Ells, la Rosa i el Jaume ja ho deien: "tornem a tenir les esquerdes de Sant Jaume a casa".
D'aquí ve que Viladoms de Baix sigui una rèplica de Sant Jaume de Vallhonesta, és a dir, Viladoms de Baix i Sant Jaume de Vallhonesta són construccions molt semblants i, encara que no tinguem Sant Jaume dempeus, sí que tenim Viladoms per poder-nos imaginar com era Sant Jaume de Vallhonesta.
Sabem per les façanes estil de neorenaixement, que no poden ser més antigues del segle XVIII, i no únicament aquestes cases esmentades; sinó algunes també de principals de la contrada, foren fetes i/o refetes per uns arquitectes florentins, que varen fer una llarga estada a Catalunya, i més concretament a la zona del Bages.
Una casa i altra però, han tingut una molt diferent evolució, "pedres amb bona sort" en frase afortunada del fotògraf monistrolenc Salvador Redó, en el cas de Viladoms de Baix, que hom veu magnifica des de l’autopista més cara del món, i “pedres amb mala sort”, pel que fa a l’Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, visible també, - quan saps on és – des d’aquesta mateixa via de comunicació.
Més enllà del temps, una casa i altra son si més no, testimonis d’un amor llegendari, el que varen viure la Rosa Marcet Roca, i el Jaume Viladoms.
Aleshores la definició etimològica feia justícia a l’indret ,” rodal i/o lloc de bons terrenys”.
A la seva memòria.
© Antonio Mora Vergés
* Fonts : "Sant Jaume de Vallhonesta i Viladoms de Baix, Més enllà d'un vincle familar" de Jaume Pons Mas, i "Pedres amb mala sort" de David Sanz Pérez (El Breny, núm. 305, març del 2005).
En tot cas la nostra pretensió avui és explicar-vos molt breument, una història d’amor que relaciona aquest indret de Vallhonesta i concretament l’Hostal de Sant Jaume, avui en ruïnes, amb Viladoms de Baix, mas del veí municipi de Castellbell i el Vilar documentat ja a principis del segle XIV.
L'any 1841 la Rosa Marcet Roca, de Sant Jaume de Valhonesta, es va casar amb en Jaume Viladoms de Viladoms de Baix; això feia aleshores precís pel que fa a la Rosa, haver de deixar la magnífica casa de Sant Jaume de Vallhonesta per anar a viure a Viladoms de Baix. Atès el fet que segons recullen les cròniques aquest era un dels casals més meravellosos de totes les rodalies. La núvia va posar com a condició, que la nova casa fos el més semblant possible a Sant Jaume de Vallhonesta.
En Jaume Viladoms, n ‘estava molt de la seva Rosa, i li va faltar temps per atendre aquesta condició. Viladoms de Baix, en la mateixa ubicació que es trobava, es va tornar a fer de nova planta seguint com a model Sant Jaume de Vallhonesta, a sobre de l'antiga construcció, i varen construir al mig unes arcades, que per no dir iguals sí que eren molt semblants a les de Sant Jaume; va resultar però , que quan ja va estar feta tota la construcció no els varen agradar les arcades, de manera que les varen tapar, fent-hi una paret mestra. No obstant això, amb la calor i el fred sempre hi havia dilatacions i, tot i que les tapaven, les esquerdes sempre tornaven a sortir. Ells, la Rosa i el Jaume ja ho deien: "tornem a tenir les esquerdes de Sant Jaume a casa".
D'aquí ve que Viladoms de Baix sigui una rèplica de Sant Jaume de Vallhonesta, és a dir, Viladoms de Baix i Sant Jaume de Vallhonesta són construccions molt semblants i, encara que no tinguem Sant Jaume dempeus, sí que tenim Viladoms per poder-nos imaginar com era Sant Jaume de Vallhonesta.
Sabem per les façanes estil de neorenaixement, que no poden ser més antigues del segle XVIII, i no únicament aquestes cases esmentades; sinó algunes també de principals de la contrada, foren fetes i/o refetes per uns arquitectes florentins, que varen fer una llarga estada a Catalunya, i més concretament a la zona del Bages.
Una casa i altra però, han tingut una molt diferent evolució, "pedres amb bona sort" en frase afortunada del fotògraf monistrolenc Salvador Redó, en el cas de Viladoms de Baix, que hom veu magnifica des de l’autopista més cara del món, i “pedres amb mala sort”, pel que fa a l’Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, visible també, - quan saps on és – des d’aquesta mateixa via de comunicació.
Més enllà del temps, una casa i altra son si més no, testimonis d’un amor llegendari, el que varen viure la Rosa Marcet Roca, i el Jaume Viladoms.
Aleshores la definició etimològica feia justícia a l’indret ,” rodal i/o lloc de bons terrenys”.
A la seva memòria.
© Antonio Mora Vergés
* Fonts : "Sant Jaume de Vallhonesta i Viladoms de Baix, Més enllà d'un vincle familar" de Jaume Pons Mas, i "Pedres amb mala sort" de David Sanz Pérez (El Breny, núm. 305, març del 2005).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada