Santa Maria Savall

Sortíem de Sabadell, de l’habitual punt de trobada a la Plaça Granados, a les 8,00 l’Antoni Ibáñez Olivares, El Feliu Añaños i Masllovet, el Tomás Irigaray i López, l’Antonio Mora Vergés, i el Francesc Díez, un bon amic del Feliu, que ens havia acompanyat ja en una visita hivernal; en aquella ocasió a la riera Gavarresa ; la nostra destinació aquest darrer dissabte de 2.007 era Santa Maria de Savall ; el conjunt de runes de l’església i petit convent , que trobem a la capçalera de la riera de Castellcir





i davant el massís de Sauva Negra. Ens trobàvem a les 9,00 amb el Joan Escoda i Prats al trencall que permet l’accés a aquest indret, travessant però entre d’altres les terres de la Rovira dels Cerdans, la meva intenció era accedir des de Centelles, Mas Banyeres i la pista del Puigsagordi; finalment un vehicle ha fet el camí per la Rovira, i l’altre – el meu – pel lloc previst - ; tot i entretenir-nos recollint imatges de l’esplèndida casa de Mirambell, i de les runes de Santa Maria Savall,

hem hagut d’esperar-los força estona, perquè segons ens explicaven, han tingut algun problema a la casa esmentada de la Rovira dels Cerdans. Fetes les fotografies de rigor , davant les runes de Santa Maria Savall , separat únicament pel vial, hi trobem el pantà anomenat de Santa Maria, que avui estava completament gelat, i ens ha permès fer la tòpica foto de l’home damunt l‘aigua.



Esmorzàvem prop de l’ermita, i en acabar fèiem camí fins a la font de Sauva Negra, on repetíem – una vegada més, ara amb actors diferents – la fotografia que hom troba, quan obre la “nostra” pàgina : coneixercatalunya.blogspot.com ; la tornada fins al Castell de Sant Martí de Centelles, creuant – ara a peu – les terres de la Rovira dels Cerdans, la feien; el Feliu Añaños i Masllovet, el Francesc Díez i el Tomás Irigaray i López; el Joan Escoda i Prats, l’Antoni Ibañez Olivares i l’Antonio Mora Vergés, recollirien imatges del llit avui eixut de la riera – dita aquí- de Sauva Negra, i en el descens també de la casa de Colònies de Mas Banyeres.

El fred, i la necessària prudència, han endarrerit quasi mitja hora, la nostra arribada a Sabadell i a Mura [això és recull als únics efectes de justificar el retard, davant les nostres esposes i famílies ]

Fem una mica d’història : La petita església i el cenobi annex , apareix anomenada l’any 1.121 com Santa Maria de Sauva Negra, això confirma l’antiguitat quan al topònim que designa aquesta singular fageda, que sens dubte ocupava aleshores una major extensió. L’existència en l’actual Alemanya d’un espai natural amb el mateix nom, reforça la tesis de l’origen got d’aquest topònim.

Hi ha constància escrita de l’ampliació entre 1.218 i 1.236 d’un atri o segona nau, per compte dels senyors de Cassoles; en el lloc s’instal·larà una petita comunitat de donades *.
* Rebien aquesta denominació i també més tard la d’oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s’anomenaven així en el dret català, les persones que s’acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d’ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs.
L’experiència monacal no reïxi per gaire temps.

El lloc depenia de la Parròquia de Santa Coloma Sasserra, que n’és encara l’indret habitat més proper. Actualment pertany al terme municipal de Balenyà [ Osona ], malgrat tenir l’accés més habitual des de Centelles.

Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al segle XIX.

L’inici de les activitats manufactureres i més tard industrials, provocà l’abandó progressiu de la contrada i del treball agrícola. La sobre explotació dels aqüífers com a conseqüència directa d’aquesta industrialització, feta – avui en tenim proves evidents – amb criteris de màxim benefici i sense cap respecte al medi ambient, ha comportat fins i tot riscos evidents per a la continuïtat de la vida humana en l’altiplà del Moianès.

Avui l’indret està dins d’un projecte d’urbanització que tindrà dissortadament, sense cap dubte, una revifada amb el projectat traçat de la C-59 [ la carretera de l’especulació ] que comunicarà Sant Feliu de Codines i Centelles. Recollir imatges de les actuals ruïnes ha esdevingut una tasca urgent, essencial i bàsica per conservar si més no, el record històric.

La pregunta amic lector, més enllà de recollir – com fem – els darrers vestigis de la presència humana, en alguns indrets del principat; És : Que podem fer per evitar-ho ?

Sou pregats d’enviar les vostres respostes – si en trobeu alguna – a mailto:amora@moianes.net o directament al Parlament de Catalunya, quina tasca hauria de ser – segons les lleis – vetllar justament per aquest país, que altrament els assigna uns emoluments exagerats per la mitjana de la població.

Com sempre, que Déu salvi la nostra Catalunya, fins dels seus propis fills !

© Antonio Mora Vergés