divendres, 7 de desembre de 2007

Sant Miquel del Fai, pay per view.


































Havíem fet, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomás Irigaray i López, l’Antonio Mora Vergés i el Joan Escoda i Prats, alguns dels recorreguts, per demés remarcables que el rodal del Fai ofereix. Ens mancava el trajecte entre Riells del Fai i el recinte de l’antic Monestir.

Sortíem de l’aparcament del Restaurant la Masia Font de la Pineda, telèfon 93.8659006 passades les 9,00 del mati, i un cop superada la casa de la Madella, deixàvem el camí ample que mena fins la Bauma Rossa, per iniciar l’ascens. Des de la sortida de la zona d’esglaons que hi ha al començament del recorregut, l’espectacle que s’ofereix als nostres ulls, i als objectius de les nostres maquines de retratar, és per dir-ho en termes musicals un crechendo vigorosso , el desideràtum el farem emmarcant els edificis de Sant Miquel del Fai, des de l’arbre que en paraules del Joan Escoda i Prats ens permet una imatge que sens dubte signaria la millor empresa de postals turístiques.

Des del moment en que accedim al recinte, la descripció d’aquesta sortida seguirà amb molta fidelitat, el que recull en la seva pàgina http://percaminsdelbages.blogspot.com/ el Joan Escoda i Prats.

Dintre la demarcació de Riells del Fai, es troba el famós monestir de Sant Miquel del Fai, construït en una elevada cornisa de la cinglera o fall que li ha donat el nom, sota una balma per sobre de la qual es despenyava en una cascada espectacular el Rossinyol. A l'angle de la cornisa del Fai hi havia la gran cascada, de la riera de Tenes, que s'aboca per un fall o caiguda de prop de tres-cents metres, en tres salts graonats. Per sota del primer passa el camí o cornisa, ocupat pel monestir i un recorregut turístic de prop de dos quilòmetres, vorejat de fonts, coves i corrents d'aigua, que acaba en la capella romànica de Sant Martí del Fai,.

L'indret del Fai, amplament descrit i dibuixat per antics viatgers de Catalunya, com F. de Zamora o Alexandre de Laborde, i cantat per poetes de l'època romàntica com F. Camprodon o Víctor Balaguer, és un lloc eminentment turístic. Es comunica per una carretera asfaltada amb Sant Feliu de Codines, i per una bona pista amb la carretera de Centelles a Sant Feliu. L’accés al recinte pel qui venen en cotxe es de € per persona. Des de Riells de Fai, el traçat del GR-5, en un recorregut encisador de menys de dos quilometres us permetrà també accedir al recinte, i gaudireu a més d’un preu d’entrada excepcional, 4€.

La balma que cobricela l'església troglodítica de Sant Miquel i el gran mur de pedra que hi és adossat formen el límit entre el municipi de Bigues i Riells i el de Sant Quirze Safaja, i marcava tradicionalment la frontera entre els bisbats i els antics comtats de Barcelona i d'Osona. Actualment el pas anomenat
La Foradada, rep també el nom de Porta Coeli Moianensis.
Des del 1.957, el lloc del Fai amb la parròquia de Riells és del bisbat de Vic.

Les esglésies del Fai, Sant Martí i Sant Genís [ possiblement l’actual ermita de Sant Martí, tingué en algun moment l’advocació també de Sant Genis, no hi hauria doncs dos ermites ] i Sant Feliu, són citades des del 878 com a dependents de Sant Cugat del Vallès; aquesta dependència es va perdre pràcticament a l'inici del segle XI, quan l'església de Sant Martí i Sant Genís va passar a propietat del monestir de Sant Miquel i la de Sant Feliu de Codines va adquirir la plena potestat parroquial.

El monestir de Sant Miquel fou fundat per Gombau de Besora, senyor del castell de Montbui, a partir del 997, i el mateix fundador el 1.042 el va unir en qualitat de priorat a Sant Víctor de Marsella. Fou un petit priorat que tenia una comunitat de tres o quatre monjos i un parell de sacerdots beneficiats, que va ser molt temps un centre viu de devoció popular i va acumular un notable patrimoni, però que va decaure molt a partir de mitjan segle XIV. Fou secularitzat el 1.567 i unit a l’arxidiaconat menor de Girona, que tingué cura de mantenir-ne la vida i el culte a través d'una família d'arrendataris i un o dos sacerdots beneficiats. Va passar a propietat privada amb la desamortització.

De l'època monàstica li resta l'església, amb la façana romànica i el presbiteri refet en època gòtica, i un gran casal gòtic, el priorat, ara convertit en restaurant i hotel. Alguns sarcòfags, antigues làpides, una creu romànica d'orfebreria, ara a la col·lecció Pérez Rosales del Maricel de Sitges, i alguns altres paraments donen idea de la riquesa que abans havia tingut el monestir.

De la capella de Sant Martí, ara sense culte, refeta en època romànica tardana (final del segle XII), procedeixen unes pintures murals gòtic - romàniques, actualment en una col·lecció privada de Barcelona.

El Fai és un lloc atraient per la seva bellesa natural i abundància d'aigua, malgrat l’actual i persistent sequera ; això fa que sigui molt visitat pel turisme interior , fou restaurat l’any 1.991, i actualment treballen en el recinte un bon nombre de persones.


La baixada demana més atenció que la pujada; entre unes i altres coses, se’ns ha passat el mati en una revolada, i tornarem – una vegada més – a fer tard a casa.

© Antonio Mora i Vergès & Joan Escoda i Prats.

Cap comentari: