Els antecedents d’aquesta història els trobem en la desamortització de bens eclesiàstics, allò de la desamortització de Mendizabal, us sona ?. En alguns països aquesta tècnica va permetre la redistribució de la riquesa, aquí, a Espanya, ben al contrari, va ser un eina per enriquir als més rics, i continuar amb la política de corrupció, que tants i tants bons moments ens ha donat fins en la història recent [ Només cal llegir els diaris ], no tinc dissortadament cap evidencia per negar el fet pràctic de fer sinònim de corrupció determinades sigles polítiques.
Hem de suposar com a cert, el compromís del senyor de Rocafort d’aquell període i del prevere de Sant Feliu de Terrassola, en el sentit que la transacció mercantil, real o simulada, però en qualsevol cas efectiva pel que fa a la titularitat dominical de l’ermita de Sant Martí de Puig-ermengol que anirà a incrementar el patrimoni de Rocafort, pretenia salvaguardar justament aquesta església de la destrucció.
L’ermita és mantindrà en peus, fins i tot desprès de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, en el conflicte bèl·lic 1936-1939 en el que tants i tants edificis d’interès monumental desapareixeran ja per efectes de l’activitat bèl·lica, ja pel furor anticlerical.
El senyor de Rocafort, en la postguerra tindrà bones relacions amb els vencedors, i justament en aquesta circumstància, és explicable la destrucció absoluta de Sant Martí de Puig-ermengol, per incorporar algun dels seus elements arquitectònics a la decoració de l’antic Mas de Rocafort, convertit ja en Castell. La complicitat per omissió de les autoritats feixistes encarregades de vetllar pel patrimoni, en concret el servei ad-hoc de la Diputació de Barcelona, podria concretar-se en una relació de noms i cognoms. El delicte contra els interessos de Catalunya és imprescriptible, i esmentar aquí algunes persones ja traspassades, no ens retornarà l’ermita romànica de Sant Martí del Puig-ermengol, i comportaria sens dubte notables perjudicis a persones que més enllà d’una relació familiar, desconeixen fins i tot aquesta història.
En tot cas, per a uns i altres, molt en concret per a la nissaga dels Rocafort que desapareixerà de la faç de la terra, en aquesta ocasió les malediccions que trobem a Dt. 27,14-26 es feren realitat.
D’aleshores ençà Rocafort i la veïna Rocabruna, ha tingut com a propietaris, un príncep de la família que regna a l’Aràbia Saudita, Saad Bin Abdul Al Saul, una Corporació Royal Investment Company , que sembla tenia segons la premsa grans projectes per aquesta zona :
Hem de suposar com a cert, el compromís del senyor de Rocafort d’aquell període i del prevere de Sant Feliu de Terrassola, en el sentit que la transacció mercantil, real o simulada, però en qualsevol cas efectiva pel que fa a la titularitat dominical de l’ermita de Sant Martí de Puig-ermengol que anirà a incrementar el patrimoni de Rocafort, pretenia salvaguardar justament aquesta església de la destrucció.
L’ermita és mantindrà en peus, fins i tot desprès de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, en el conflicte bèl·lic 1936-1939 en el que tants i tants edificis d’interès monumental desapareixeran ja per efectes de l’activitat bèl·lica, ja pel furor anticlerical.
El senyor de Rocafort, en la postguerra tindrà bones relacions amb els vencedors, i justament en aquesta circumstància, és explicable la destrucció absoluta de Sant Martí de Puig-ermengol, per incorporar algun dels seus elements arquitectònics a la decoració de l’antic Mas de Rocafort, convertit ja en Castell. La complicitat per omissió de les autoritats feixistes encarregades de vetllar pel patrimoni, en concret el servei ad-hoc de la Diputació de Barcelona, podria concretar-se en una relació de noms i cognoms. El delicte contra els interessos de Catalunya és imprescriptible, i esmentar aquí algunes persones ja traspassades, no ens retornarà l’ermita romànica de Sant Martí del Puig-ermengol, i comportaria sens dubte notables perjudicis a persones que més enllà d’una relació familiar, desconeixen fins i tot aquesta història.
En tot cas, per a uns i altres, molt en concret per a la nissaga dels Rocafort que desapareixerà de la faç de la terra, en aquesta ocasió les malediccions que trobem a Dt. 27,14-26 es feren realitat.
D’aleshores ençà Rocafort i la veïna Rocabruna, ha tingut com a propietaris, un príncep de la família que regna a l’Aràbia Saudita, Saad Bin Abdul Al Saul, una Corporació Royal Investment Company , que sembla tenia segons la premsa grans projectes per aquesta zona :
DIVENDRES, 15/02/2002 - 07:30h
La finca de Rocafort i Rocabruna es convertirà en un gran complex hoteler.
Un gran palau de congressos, un auditori i salons per a concerts, reunions o seminaris, hotels, restaurants, camps de golf, pitch & put, pistes de tennis, club eqüestre, aeròdrom, balneari, un petit museu i un indret de pesca, són alguns dels projectes que Royal Investment Company té en ment per a la reforma de la finca modernista de Rocafort i Rocabruna a Santa Mª d'Oló.
Tota aquesta descripció podria semblar que implica inevitablement renunciar al meravellós indret en què està ubicada la finca i construir-hi una urbanització, però, segons portaveus de l'empresa compradora, no hi ha cap intenció d'urbanitzar sinó que es valora molt el paisatge que envolta aquesta enorme finca i dins dels plans futurs hi ha el de preservar la natura i destinar el 80% de les 840 hectàrees de la finca com a zona de conservació del paisatge.
La compra de la finca, que ja es va tancar l'any passat i que es feu per 1000 milions de pessetes, és només el començament d'una gran inversió envers aquestes terres ja que l'avantprojecte que presentà l'empresa compradora presenta inversions de valor de 10.000 milions de pessetes. En relació amb l'aspecte econòmic, cal recalcar que, malgrat ja hi ha inversors estrangers interessats en el projecte, l'empresa dóna prioritat als possibles inversors catalans o de l'estat interessats.
Per altra banda, els nous propietaris, tampoc volen que la transformació de la finca, impliqui un allunyament entre la gent del poble i aquesta, sinó que la seva intenció és posar un servei de vigilància per evitar destrosses però deixar pas a tothom arreu dels terrenys per tal que puguin gaudir de la tretzena de fonts, del bosc i d'un berenador que s'hi instal·larà.
Respecte a les fonts, han estat analitzades per l'empresa Saboredo S.A. i s'ha determinat que tenen una bona fórmula química com per utilitzar-se de medicina mineral i que la seva aigua podria ser beneficiosa de cara a problemes d'estries, de metabolisme o estomacals. És per això que, entre d'altres, una de les infrastructures que s'hi pretenen instal·lar és un balneari. Dins del mateix projecte, d'acord amb l'Ajuntament d'Oló, es faria venir aigua del Llobregat pel municipi, es construiria una depuradora i l'aigua resultant s'aprofitaria pel rec del camp de golf.
L'Ajuntament d'Oló, ara per ara, es mostra obert a propostes davant del projecte ja que aquest sembla molt positiu de cara al desenvolupament del poble i tampoc han sortit, encara, postures locals contràries.
Res de tot l’anterior, s’ha materialitzar a darreries del 2.007, i avui ha reserva de comprovar-ho en el Registre de la Propietat, els propietaris actuals, Olga Farré Trenzeleva, procedirien de l’antiga U.R.S.S.
Per la Vall dita avui del Reis, on fins els ocells tenen por de manifestar la seva joia, el vent fa ressonar fins a l’infinit les paraules de Jesús, que trobareu a Lc 20,25:
Doneu al Cèsar, el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
Esperem ben aviat poder aconseguir imatges de Sant Martí de Puig-ermengol, i accedir fins al solar on hi havia l’ermita.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/05/sant-mart-de-puig-ermengol-ludol-de-du.html
Que Sant Martí de Tours í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada