M'enviava el Tomàs Irigaray i Lopez, unes magnifiques fotografies – i quines de les seves no ho son, oi ? - fetes a la nit dalt de la Mola, amb un llit de llum a les terres baixes que havien provocat – fa molts i molts anys – que el poeta vallesà per excel·lència , Joan Oliver, Pere IV, exclames, Com el Vallès no hi ha res !
Aquesta Mola exerceix una estranya fascinació sobre els que viuen al seu voltant, que han convertit la seva ascensió en exercici predilecte, parlem – amb total coneixement de causa - de molts i molts veïns de Sabadell, Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, i d’altres pobles, Viles i Ciutats, que acostumem a pujar- com a mínim - un cop a l'any a “la seva Mola “
Aquesta Mola exerceix una estranya fascinació sobre els que viuen al seu voltant, que han convertit la seva ascensió en exercici predilecte, parlem – amb total coneixement de causa - de molts i molts veïns de Sabadell, Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, i d’altres pobles, Viles i Ciutats, que acostumem a pujar- com a mínim - un cop a l'any a “la seva Mola “
Alguna dada d'interès històric : L’actual propietari de Can Pobla, Comte de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, títol atorgat, per l’Estat del Vaticà, i reconegut també pel regne d’Espanya, va vendre al voltant dels anys 1970 la muntanya a la Diputació Provincial de Barcelona, i aquesta endega el procés que ens ha portat fins al Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.
Coneixeu la història del Drac ?. Existeix una imatge datada l'any 1903 en la que podem observar un fragment del que tothom pensava que era la costella d'aquell animal, i que desprès de l'anàlisi va comprovar-se que ens trobàvem davant d’un os de balena, aquí doncs surt una pregunta : Com va anar a parar al Monestir de Sant Llorenç del Munt, una costella de balena ?.
Més coses curioses : l’arxiu d'història del Castellar del Vallès conserva les restes d’un exemplar d'elefant trobat per aquests indrets; hi han altrament indicis clars que en el període de dominació sarraïna, en aquestes terres de l’alt Vallès, i potser , potser, també a l’altiplà del Moianes , l’elefant era una bèstia habitual en les tasques agrícoles. En teníeu coneixement; us sembla versemblant ?.
Deixem plantejada una nova pregunta. Podeu aconseguir alguna informació que ens confirmi l’ús d’elefants com animals de carrega i treball al camp en el període de la dominació sarraïna ?.
Feu com el Tomàs i tants altres, i atreviu-vos a fer l'ascensió un capvespre – cal que porteu llums per la baixada – i gaudiu d''aquest paisatge singular, d'aquesta excepcional vista damunt del Vallès !.
És un plaer assolible per una majoria.
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada