Catalunya te, com quasi totes les grans nacions , tant les que tenen un estat al darrera ,- la minoria- , com les que no, al llarg dels segles ha creat un imaginari popular, del que sovint és nodreixen els estereotips sobre les persones nascudes en aquell indret.
Qui no recorda; els catalans treballadors, discrets, honestos ... ?, tenim també ni cal dir-ho mites negatius; el català gasiu, esquerp,tancat en si mateix ,.... ; i tota la recula de personatges histriònics, el caganer del pessebre, l’avi del Barça, i lluny en el temps l’Hereu Escampa.
S’explica d’aquest personatge que malgrat néixer en una bona família, quina a Catalunya no ho és, oi ?, s’assemblava poc als seus progenitors, li agradava més fa festa que la feina, i poc a poc, l’herència que havia rebut i que tenia la obligació sagrada de transmetre al seu torn, s’anava reduint fins a desaparèixer en la seva totalitat.
Bé però ara no n’hi ha d’hereus Escampa, oi ? al contrari, més que mai, avui dissortadament la mentalitat d’hereu escampa està instal·lada en el concepte local de progrés, i en conseqüència s’han perdut els paràmetres “lògics” , d’acord amb el quals : no és ric qui té tot el que necessita, sinó qui llença tot el que vol. Estalviar fa pobre en la cultura de la malversació. Cito literalment al Ramon Folch
Llegim que en un context de forta crisi, amb la previsió d’un hivern molt dur per a moltes persones, enlloc d’ampliar el nombre de llits als albergs, els plats a taula als menjadors públics, els fons per ajudar a les famílies més necessitades, Barcelona i Girona, amb governs socialistes de progrés, acolliran un final d’etapa de la carrera ciclista francesa – que no pas catalana, o espanyola – coneguda arreu com el tour de França. Fantàstic, oi ?
Els veïns de la Barceloneta, li recordaven a l’alcalde Hereu, que els turistes no voten, ni paguen impostos, ni – en alguns casos – respecten les normes mínimes de civisme, i fins la integritat dels bens públics i privats, i àdhuc de les mateixes persones que un dia i un altre els pateixen en silenci – com si fossin hemorroides -.
Barcelona ja és prou coneguda arreu del món, aquí per la gent de fora tot està permès !!. I alguns llocs de Girona, els operadors turístics els ofereixen com el paradís de l’alcohol !!!. Cal només que de tant en tant, llegiu el diari.
Ens convé molt a tots plegats fer una dieta de cues de pansa, per tal de no oblidar els excessos que s’han practicat, es practiquen i es practicaran, en nom del Progrés !
Cada vegada més persones, assenyalant-se el front, em diuen que d’aquesta història del progrés , n’estan justament fins al cap damunt.
I, tu, amic lector ?
© Antonio Mora Vergés
Qui no recorda; els catalans treballadors, discrets, honestos ... ?, tenim també ni cal dir-ho mites negatius; el català gasiu, esquerp,tancat en si mateix ,.... ; i tota la recula de personatges histriònics, el caganer del pessebre, l’avi del Barça, i lluny en el temps l’Hereu Escampa.
S’explica d’aquest personatge que malgrat néixer en una bona família, quina a Catalunya no ho és, oi ?, s’assemblava poc als seus progenitors, li agradava més fa festa que la feina, i poc a poc, l’herència que havia rebut i que tenia la obligació sagrada de transmetre al seu torn, s’anava reduint fins a desaparèixer en la seva totalitat.
Bé però ara no n’hi ha d’hereus Escampa, oi ? al contrari, més que mai, avui dissortadament la mentalitat d’hereu escampa està instal·lada en el concepte local de progrés, i en conseqüència s’han perdut els paràmetres “lògics” , d’acord amb el quals : no és ric qui té tot el que necessita, sinó qui llença tot el que vol. Estalviar fa pobre en la cultura de la malversació. Cito literalment al Ramon Folch
Llegim que en un context de forta crisi, amb la previsió d’un hivern molt dur per a moltes persones, enlloc d’ampliar el nombre de llits als albergs, els plats a taula als menjadors públics, els fons per ajudar a les famílies més necessitades, Barcelona i Girona, amb governs socialistes de progrés, acolliran un final d’etapa de la carrera ciclista francesa – que no pas catalana, o espanyola – coneguda arreu com el tour de França. Fantàstic, oi ?
Els veïns de la Barceloneta, li recordaven a l’alcalde Hereu, que els turistes no voten, ni paguen impostos, ni – en alguns casos – respecten les normes mínimes de civisme, i fins la integritat dels bens públics i privats, i àdhuc de les mateixes persones que un dia i un altre els pateixen en silenci – com si fossin hemorroides -.
Barcelona ja és prou coneguda arreu del món, aquí per la gent de fora tot està permès !!. I alguns llocs de Girona, els operadors turístics els ofereixen com el paradís de l’alcohol !!!. Cal només que de tant en tant, llegiu el diari.
Ens convé molt a tots plegats fer una dieta de cues de pansa, per tal de no oblidar els excessos que s’han practicat, es practiquen i es practicaran, en nom del Progrés !
Cada vegada més persones, assenyalant-se el front, em diuen que d’aquesta història del progrés , n’estan justament fins al cap damunt.
I, tu, amic lector ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada