De fa molt i molts anys tinc el costum d’atorgar títols com el de miserable del dia, a la persona que segons el meu parer, ha tingut amb mi – o amb altres – un tracte més desagradable, injust, o inadequat. Només si la persona “agraciada” tingues una mica d’humanitat podria entendre que li acabo d’atorgar aquest títol, però justament – insisteixo en això - és la manca d’humanitat el que fa creditor al deshonrós reconeixement.
Els polítics en general, queden fora d’aquesta distinció, perquè en el seu cas – per alguns almenys – fer-los només miserables de dia, fora un xic injust, oi ?
Un exemple ; treballem – com tothom – durant un període de temps, posem des de les 8,00a les 15,00; un candidat/a ferm al títol, és aquella persona que acostuma a entrar al lloc de treball, quan ja s’ha acabat el temps d’atenció o falten pocs segons i/o minuts; cal també que amés – com sol succeir - ens demandi solució a qüestions intranscendents, però que - i això acostuma a saber-ho el miserable de dia - demanden molt de temps en la seva tramitació. Si al damunt, la persona és catalana – també n’hi entre nosaltres, també ! – el títol s’adjudica de forma quasi automàtica; si fos pel cas, un alemany, fins i tot li ho diria de manera expressa, però aquí puc afirmar amb total seguretat, almenys per a les persones de mitjana edat , que això es només és una hipòtesi.
En alguna ocasió – rara – el títol se l’adjudica el company/a de feina, que ens deixa amb el cul a l’aire , habitualment però, com en el cas dels polítics, les persones – dolentes – amb les que compartim hores, dies y anys d’existència, queden fora d’aquesta distinció, perquè en el seu cas – per alguns almenys – fer-los només miserables de dia, fora un xic injust, oi ?
Tinc altres títols que reconeixen la diversitat de la nostra espècie, el sudoris causa , que atorgo a moltes persones, a aquelles que treballen molt, que no fan soroll, que sumen, que acostumen a fer-nos la vida més fàcil, segur que vosaltres també en coneixeu algunes, oi ?. A aquests cal fer-los saber que més enllà de la distinció que aquí és del tot honorifica i honorable, els agraïm la seva tasca diària.
El carotidas causa, aquesta espècie abunda molt en aquestes terres nostres ! , son la cara B dels sudoris, treballen poc, fan molt soroll, resten sempre – i de tothom – i estan aquí per a fer-nos pensar que potser aquest món nostre, és l’infern d’algun altre lloc de l’univers, oi ?. A aquests no cal dir-los res, fora inútil, ho saben prou be !
El títol de miserable del dia, és clarament reversible, tots tenim algun dia “tonto”, oi ?, està clar que també hi ha qui se’n fa creditor tots els dies que coincidim, però de cap manera desvirtua això la justícia del títol. En tot cas, acumularà a la vegada el carotidas causa.
Sempre però tinc també una recança, com designar a aquelles persones que tenen amb nosaltres – cada dia – un tracte amable, just, adequat, humà en una paraula ?. Prego – si teniu algun suggeriment a fer quan a la designació de les persones esmentades – que compartiu amb mi el nom , per tal d’enriquir la meva galeria particular, i poder alhora que atorgar títols deshonrosos, poder també reconèixer la bonhomia de moltes persones que sortosament conviuen entre nosaltres.
(©) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada