Llegeixo al programa d’actes de la Festa Major de Castellar del Vallès 2.008 : exhibició de grafitti, lloc c/ de Portugal [ parets de l’Espai Tolrà ]; afegeixo quan a l’estat de les parets , malmeses, molt malmeses.
Copio de l’Enciclopèdia de Barcelona [ pomposament anomenada, Gran Enciclopèdia Catalana ] contemporàniament, el costum d’embrutat les parets de certs llocs públics amb grafits, generalment de to bast i ordinari, perdura sobretot en ambients incultes. El text es comenta sol.
En altres anys, l’Ajuntament facilitava una paret en bon estat on lluïen – i continuen fent-ho avui encara – les obres dels notables artistes del grafit, que viuen i treballen en aquesta Vila, Capital de l’alt Vallès.
En aquesta ocasió, atesa la calamitosa situació econòmica d’aquest i de la resta d’Ajuntaments ,si més no de Catalunya ; la pretensió del Consistori sembla clarament la d’estalviar-se l’arranjament d’unes parets que donen un aspecte deplorable a l’Espai Tolrà, veritable joia de la Corona de les instal·lacions Municipals.
Recollia imatges d’anteriors edicions, i en la comparació amb les d’aquest any, s’evidencia clarament que l’efecte reparador, ho es únicament en l’àmbit estètic, però no –dissortadament- com a mètode per a rehabilitar estats de degradació, de ruïna quasi.
L’efecte final estarà més en la línia que recull l’enciclopèdia de Barcelona, que en la manifestació d’un art que és guanya de dia en dia, l’admiració i el respecte de tothom, i comença a esdevenir una activitat lucrativa per als qui tenen gust creatiu.
M’estimo més, mal que mal, veure pintada de grafits la superfície degradada de la part lateral i posterior de l’Espai Tolrà , que continuar-la veient com una mostra més de l’abandó i la desídia que vers els espais públics, - potser a contracor - practica el Consistori Municipal.
Passarà amb la paret ruïnosa, allò que ens explicaven de menuts de la mona , que encara que la vestissin de seda, continuava essent una mona, i no la princesa d’un compte de fades.
La necessitat certament aguditza l’enginy, en aquest cas però, uns quants dies de feina arrebossant la paret, haguessin permès alhora que es lluïssin – millor - els artistes del grafit , i també, també, els polítics locals.
Potser el proper any, oi ?. Mentre hi ha vida, hi ha esperança !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada