dimarts, 2 de setembre de 2008

Crèixer entre la por i l'odi.








No se’n parla d’aquells anys terribles, 1940, 1950, 1960..... i tenim encara una franja notable de població que supera els 50, 60, 70, 80 ,..... , la pregunta és obvia : encara fa por evocar aquells dies ?.

Molta por !, els catalans que havien lluitat a les files de la República, estaven exclosos de qualsevol “benefici” del nou Regim; en moltes cases es plorava – i es plora encara – algun familiar o amic “desaparegut” – sovint en qualsevol corba d’aquelles carreteres que la República havia aconseguit pavimentar, i que el feixisme – en successives etapes – ha conservat almenys a Catalunya.

Parlàvem un “cristiano” forçat – que ens va fer creure que el castellà era una llengua demoníaca - , per sobreviure durant les hores de llum, i retornàvem de vegades a l’ombra de les espelmes, a l’ús reverencial de la nostra parla, dolça, tendra, amable, ens aïllava d’aquell mon de por i de misèria durant les hores de foscor, i sempre, sempre, en els nostres somnis !

És obligat d’explicar en veu alta, els abusos de tota mena que ens infligiren, de vegades en nom de Déu ! ; qui no recorda com pujaven per la porta del conductor els policies d’uniforme, mentre dones i nens fèiem cua ordenadament davant del cobrador ?; qui ha pogut oblidar el Servei Social Obligatori per les dones ?; o el comentari barroer, vexatori, intimidant, que fent el soldat - obligatori també- et feia un oficial i/o sots-oficial , sovint amb un alè alcohòlic, i el to interrogant, i xuleta ; catalán ?.

Em reboto encara, quan sento expressions com “ usted no sabe con quien esta hablando “ , aleshores i ara, la resposta que no ens sortia per la boca, és la mateixa ; amb un mal nascut ! , amb un corrupte!, amb un fill de Satanàs ! ....... !!!!!!!

Sembla que tornen aquells “ temps de silenci “ , de nou Catalunya recupera el trist paper de ser l’ase dels cops d’aquesta espanya, que més enllà de les paraules, ha conservat i recupera les essències de l’odi, del rancor, de la injustícia,........ que com en aquells dies es respira a l’aire.

Només parlen d’oblit els qui van ofendre, els botxins, els beneficiats de tant de sofriment ! ; diuen que no s’ha de remenar el passat, - no fos cas que els seus fills i/oi nets sabessin qui és son pare/avi ! -. Contràriament penso que cal donar a conèixer amb noms i cognoms, a tots els qui al llarg d’aquells anys d’ignomínia col•lectiva, es van fer – literalment – la barba d’or !

Recordo – com exemple de la repressió brutal que es va practicar – que els censos de població d’alguns, pobles, viles i ciutats, eren més alts en el període previ a la guerra civil, que durant els decennis 1940, 1950..... !; i arribàvem contínuament emigrants de la resta d’espanya !.

Aquestes dades son públiques i de fàcil comprovació.50, 60 ,70 , ..... son masses anys per conrear l’odi !. Emmetzinarem també a la generació que encara ha de néixer ?.

Com un vòmit de dolor, de angoixa , de fàstic ; posa blanc sobre negre amic lector els teus records, i deixa que el vent se’ls emporti !

Que també aquí, cada pal aguanti la seva vela !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: