L'Om de tàrrega

Fa anys, diria que molts, que l’admiro en els meus viatges d’anada i tornada a per les terres de les Urgell: Vallbona de les Monges, Sant Martí de Maldà, Maldà , Guimerà, i àdhuc de les Garrigues, l’Espluga Calba, Fulleda ,... però puc comptar només en termes d’humà, i l’Om de segur que estava aquí, quan van arribar els ibers i celtes, i entre d’altres coses van donar nom al riu, l’Ondara, com deia en una ocasió anterior, la llengua basca actual, tot i escriure’s amb la mateixa grafia que la resta de llengües de l’estat espanyol, es per així dir-ho el darrer vestigi d’una llengua comú, que dins de l’àmbit de l’Europa actual servia per a comunicar-se uns pobles amb els altres, aquesta tasca, la faria segles més tard el llatí, en el nostres dies la llengua anglesa, i de ben segur a mig termini ho farà el mandari o qualsevol llengua asiàtica.

Vaig tenir ocasió de tornar-lo a veure recentment , en ocasió d’assistir a la darrera reunió de www.guimera.info en la que entre d’altres coses es va comentar que aquesta pàgina feta en català, i amb la intenció evident de donar a conèixer aquest boci de la Catalunya central, ha assolit una mitjana de l.000 visites diàries. Una fita més que notable.

L’Om continua al revolt de la carretera de Tàrrega a Montblanc, marcant els límits que segurament va tenir en algun moment l’Ondara, quan la ciutat tenia muralles [ es conserva un gravat o retrat que reforça aquesta tesi ]; cada cop però, el cercle de les edificacions és més angoixant, i altrament el fet de trobar-se extra muros , facilita molt la tasca dels brètols [ que també n’hi ha a Tàrrega actualment, molt abans de que la presó sigui l’excusa per a tot ].

Tothom parla de la presó com un benefici per a la ciutat, més llocs de treball, més feina, més .., més ..., més, i ningú fa cap plantejament crític; sense negar les avantatges que de segur vindran, es del tot evident que també portarà algun problema, o no ?.

L’Om quedarà dins del casc urbà, l’antiga carretera de Montblanc serà un carrer més, i segons sembla Tàrrega quedarà envoltada de vies de comunicació, els malfactors tancats a la presó , els targarins a la seva ciutat!

Segur que tot plegat serà bo per a Tàrrega i els seus veïns; potser només l’Om patirà per les evidents estretors, ombres i maltractes a que està sotmès, però en això fins i tot, m’acullo a l’esperança i espero que els targarins sabran defensar el símbol viu més antic de la seva Ciutat.

En tot cas, per eterna memòria i vergonya de tots si s’arriba a perdre, tinc incorporada la imatge de l’Om de Tàrrega, en una carpeta en la que farà companyia a més arbres, llocs, costums i paisatges en risc evident de desaparèixer.

En la terminologia d’un bon amic biòleg, en risc d’extinció.

© Antonio Mora Vergés