Perdre per punts

L’expressió es tributaria d’un esport amb fama de violent, la boxa. El tràfic també participa d’aquesta faceta violenta; molts conductors, amb cotxes cada cop més perfectes ,tant des del punt de vista mecànic, com ergonómic, i les mateixes carreteres de sempre, cada cop més velles, més descuidades, més perilloses !!.

Les dues situacions s’expliquen perfectament ; més enllà dels governs nominals que nosaltres “escollim”, hi ha un nombre reduït i secret de persones que detenten el poder real, i que tenen com únic objectiu el benefici màxim; en èpoques anteriors –no gaire llunyanes en el temps- ells mateixos aplicaven aquesta doctrina, però de tant en tant, patien alguna mena de violència sobre les seves persones i/o els seus bens, i van decidir crear aquesta ficció que convencionalment anomenem democràcia. Una mostra : l’actual modificació del carnet per punts, estableix que es perdran punts per quasi tot, amb l’excepció dels vehicles sancionats pel radar i no deturats pels agents [ existeix una relació de models i vehicles que no s’han de deturar mai ], que enlloc de perdre punts, rebran una sanció econòmica doblada [ altra cosa serà que finalment l’acabin satisfent, oi ? ]. Tràfic demanarà el nom del conductor i si el titular no el facilita [ pot emparar-se en el secret de confessió laic ], ningú perdrà punts, i es doblarà la sanció.

Proposo un redactat pel plec de descàrrec : Invoco al bon Déu i demano que la seva maledicció caigui sobre els Ministre de l’Interior, i les Conselleries corresponents de les Administracions Autonòmiques, damunt tots els membres de les diferents policies amb competències en matèria de trànsit, i fins les autoritats Locals, si aquest fos el cas ; si jo hagués estat el conductor en el moment en el que el radar de trànsit del punt X , va sancionar un excés de velocitat; Altrament i per raons de seguretat Nacional [ O qualsevol altre motiu igualment insignificant ], no estic autoritzat a posar en el seu coneixement el nom de la persona que el conduïa. Per descomptat aquesta pot ser una clàusula d’estil en tots els plecs de descàrrec.

Podem fer coses en contra d’això ? Certament, la major part de senyals de trànsit estan col·locats sota criteris diversos, estètics, econòmics; pocs o cap com a conseqüència d’un estudi seriós i independent dut a terme per tècnics; un exemple : L’anomenada Gran via de Sabadell, que es va construir en soterrar les vies del ferrocarril; en cap punt de la via hi ha espai perquè els peatons puguin creuar-la; tenen altrament passos subterranis cada cert espai, així doncs ens trobem en una situació calcada a la de les Rondes de Barcelona, però mentre a Barcelona, la velocitat standard es 80 quilometres hora, a Sabadell és 50 quilometres hora ! .

Hi ha en el nostre ordenament jurídic un mot curiós, prevaricar , que bàsicament es refereix a les resolucions que prenen jutges i autoritats, amb plena consciència de la seva il·legitimitat, o en la inconsciència culpable, que sol ser la situació més habitual. L’objectiu en qüestió d’un mes, fora empresonar, algun Conseller, almenys 20 Alcaldes i/o Regidors, i a ser possible un centenar de policies dels diferents cossos [ Els policies tenen entre d’altres obligacions la d’informar i proposar canvis, quan els senyals de trànsit estan mal col·locats ].

Que hi ha un stop, i amb un ceda el paso fora suficient ?, denúncia per possible prevaricació; que hi ha un límit obligatori que us sembla inadequat ? denúncia per possible prevaricació; Que feu tard per un control aleatori de trànsit que no us facilita cap justificant per lliurar a la vostra empresa ? denúncia per possible prevaricació; Que trobeu una discontinua que no es pot salvar entre dos punts sense saltar-vos el límit de velocitat ? denúncia per possible prevaricació. I així en tots els casos en que el sentit comú – que en teniu – us faci pensar que sou objecte d’un abús de dret.

Ah ! qualsevol resolució favorable la feu publicar, com a Carta al Director, en tots els mitjans de comunicació possibles.

Us garanteixo que això funciona !