Sobta trobar-se un campanar separat de l’edifici de l’església, i més encara quan com en aquest cas, malgrat no tenir imatges del primitiu temple, hi ha constància que com a conseqüència del creixement de la població, fou necessari erigir-ne un de nou.
No hi ha – dissortadament – gaire informació sobre aquesta joia del romànic Vallesà, conservat i restaurat curosament en trobar-se dins del casc de la població.
L’actual temple , d'estil bizantí datat l’any 1.744, amb l'absis refet a darreries del segle XX , compta amb unes pintures interiors que descriuen el martiri de Sant Menna, amb baix-relleus de Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003 .
Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com dels autors de les pintures murals que es feien fa 55 anys.
L’edifici fou el destinatari amb l’excepció del campanar, dels material amb que s’havia aixecat en un moment indeterminat dels segles X i/o XI, la que fou seu de la Parròquia de Sentmenat..
Als factòtums de la premsa que es fa a Catalunya, diària, setmanal, mensual, d’àmbit general o local ; en les seves edicions dominicals i/o extraordinàries ¿ Per quan una guia del romànic del Vallès, i comarca a comarca, de la resta de Catalunya ?.
Fora una forma senzilla de fer –realment- país.
El culte a Sant Menna en les nostres terres és força excepcional; contràriament el de Sant Cristòfol està molt estès; la història explica com Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc de la mort em sembla del tot versemblant, i possible.
http://sites.google.com/site/capdevilasoldevila/llistat-de-treballs/sant-cristofor
© Antonio Mora Vergés
No hi ha – dissortadament – gaire informació sobre aquesta joia del romànic Vallesà, conservat i restaurat curosament en trobar-se dins del casc de la població.
L’actual temple , d'estil bizantí datat l’any 1.744, amb l'absis refet a darreries del segle XX , compta amb unes pintures interiors que descriuen el martiri de Sant Menna, amb baix-relleus de Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003 .
Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com dels autors de les pintures murals que es feien fa 55 anys.
L’edifici fou el destinatari amb l’excepció del campanar, dels material amb que s’havia aixecat en un moment indeterminat dels segles X i/o XI, la que fou seu de la Parròquia de Sentmenat..
Als factòtums de la premsa que es fa a Catalunya, diària, setmanal, mensual, d’àmbit general o local ; en les seves edicions dominicals i/o extraordinàries ¿ Per quan una guia del romànic del Vallès, i comarca a comarca, de la resta de Catalunya ?.
Fora una forma senzilla de fer –realment- país.
El culte a Sant Menna en les nostres terres és força excepcional; contràriament el de Sant Cristòfol està molt estès; la història explica com Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc de la mort em sembla del tot versemblant, i possible.
http://sites.google.com/site/capdevilasoldevila/llistat-de-treballs/sant-cristofor
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada