Queia un sol de justícia quan superàvem Vilanova, i pujàvem amb el vehicle fins el dipòsit d'aigua, allà el deixàvem estacionat , i seguíem les petjades del nostre sherpa Josep Sansalvador fins un collet, on per animar-nos li sentíem dir “ ja hem fet el cim “ , efectivament el camí davalla uns metres, i ben aviat en suau pendent continuàvem pel camí de l'esquerra, ja al vessant sud de la muntanya, que en menys d'un quart d’hora ens portarà fins la façana d’aquesta església troglodítica. Anàvem darrera del Josep, la Maria Jesús, la Montserrat, el Feliu i l’Antonio.
El Josep havia demanat la clau de l’església a Vilanova, i accedíem a l’interior; s’agraïa la frescor del recinte, just quan a l’exterior la temperatura superava els 35 graus. Tot just superada la porta, veiem un altar amb l’advocació de Sant Roc,
i presidint el recinte amb el seu hàbit blanc Sant Joan d’ Organyà, primer Abad d’aquesta comunitat de premostratencs [*]
[*] Norbert de Mandenburgo, era un aristòcrata nascut en Xanten, lloc de naixement de Sigfrid segons la tradició, cap a l'any 1080. Son pare, Heribert, Comte de Gennep, estava relacionat amb la casa imperial alemanya.
Després d'un greu accident a cavall, la seua fe es va aprofundir i va renunciar al seu lloc en la cort. Va tornar a Xanten, on va portar una vida de penitència sota la direcció de Conó, Abat de Siegburg.
En 1115, Norbert va fundar l'Abadia de Fürstenberg i poc després va ser ordenat sacerdot. En el Concili de Reims, a l'octubre de 1119, el papa Calixt II li va demanar que fundara una orde religiós en la diòcesi de Laon. En 1120, Norbert va triar la vall de Prémontré (Praemonstratum en llatí) per a fundar la primera abadia. Segons la tradició Norbert havia tingut una visió que li indicava el lloc on havia de fer la fundació, d’aquí n’ha derivat el nom de l’Ordre; l’any següent la comunitat arribava als 40 membres.
L'any 1125 el papa Honori II va aprovar la constitució de l'Orde, basada en la regla de Sant Agustí d'Hipona a la manera de les ordes de canonges regulars en el seu vessant ascètic i més severa coneguda com a Ordo novus o Ordo monasterii, el Ordo primus era molt menys rigorista.
Amb el pas del temps la vida en comunitat es va anar decantant cap a la predicació i l'administració dels sagraments i les abadies pràcticament van passar a convertir-se en centres parroquials, d'ací que molts monestirs hui en dia han passat a convertir-se en catedrals.
Els seus monestirs estan a mitjan camí entre el monestir i el convent, busquen l'aïllament i al mateix temps la comunicació amb la societat sense arribar a l'extrem de les ordes mendicants.
A la mort de Norbet, Huc de Fosses organitza pràcticament l'orde, dividint-la en regions cada una anomenada Circaria controlades per un circator o visitador (Quae circa sunt). La Circaria de Gascunya comprén Gascunya al sud de França, la Marca Hispànica, Navarra, Catalunya i les Illes Balears, mentre que Castella i Lleó pertanyien a la Circaria Hispànica. La Congregació Premonstratesa Hispànica, es va separar de la resta de l'orde el 1573, desapareixent l'any 1835.
Recollirem imatges d’aquest singular temple, en el que segons la tradició viuria fins a la mort Joan d’ Organyà, i on seria enterrat i venerat des d’aleshores.
En el camí de tornada, mentre passem sota el cim de Sant Miquel,
fins el sol abrusador que fa córrer un regalim de suor per la nostra esquena, ens sembla un preu acceptable per haver tingut ocasió d’accedir fins aquest lloc de privilegi, des d’on s’albirà una gran part d’aquesta comarca de la Noguera.
Agraïm la tasca eficient del nostre sherpa, tant com la comprensió i l’esforç de la Maria Jesús i la Montserrat.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada