Anava al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, amb el Manuel Navas Ortiz, cercava imatges pel llibre Guimerà i el Mestre Ramon de Mur, que veurà la llum, desprès de molta feina i comptant amb l’ajuda de Déu el proper mes d’agost.
Li sobtava al Manel trobar una “Mare de Déu dels Arxius”, quan li explicàvem la seva peculiar història, ho entenia i àdhuc es convertia en un més dels seus seguidors fidels, va anar aixi :
Fa un grapat d’anys – ningú sap dir-nos la data exacta - entre mig d’una de les tantes donacions que rep l’Arxiu Gavín, aparegué una Mare de Déu vella, bruta i mutilada de la qual no se’n sabia ni l’origen, ni l’advocació a la qual estava dedicada.
Es tractava d’una imatge d’uns 48 cm d’alçada per aproximadament 17 cm d’amplada. En el moment que l’Arxiu Gavín la va trobar, li mancava el braç dret i la mà del Nen, i estava en força mal estat de conservació.
El Josep Maria Gavin – al que li han dedicat uns Goigs amb tota justícia - es va posar en contacte amb Ramon Millet, un dels escultors de la Sagrada Família, per tal que valores la possibilitat de restaurar la imatge.
El Ramon Millet la va netejar, I va reconstruir alguna de les parts mutilades, amb l’excepció de la mà de la verge on hi va posar un llibre obert. D’aquesta forma és creava una imatge que ha esdevingut el símbol catòlic de l’accés al saber i la difusió del coneixement. Entre les pàgines obertes del llibre s’hi va escriure el text “Mare de Déu dels Arxius”, això reforça – si calia - aquesta icona, símbol de la difusió de la informació i el coneixement que es troben en els arxius; també i per extensió, és l’excelsa patrona dels arxivers i arxiveres del món, i de la immensa tasca que en benefici de la humanitat duen a terme.
Els camins del Senyor son inescrutables , i des de l’Arxiu Gavín va néixer al món una nova advocació de la Mare de Déu, que vetlla amorosament pels arxius i per les persones que hi treballen.
La Mare de Deu dels Arxius, fou beneïda i autenticada com Patrona celestial d’aquest col•lectiu, pel desaparegut Bisbe de Solsona ,Excm. i Rvdm. Sr. Antoni Deig i Clotet.
D’aquesta senzilla forma sorgia per a la fe, l’advocació de la Mare de Déu dels Arxius; pel que tenim coneixement fins a dia d’avui, única en tot el món.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt oportú el vostre apunt. Ha quedat enllaçat al bloc dels Amics dels Goigs
Publica un comentari a l'entrada