dimecres, 16 de novembre del 2011

BERGA. EL MOLÍ DE LA SAL

Visitava la Ciutat de Berga en companyia del Miquel Pujol Mur, em sorprenia agradablement comprovar l’immillorable estat del nucli històric.

Em cridava l’atenció més que l’edifici que hi ha al final de la placeta, i mirant cap al carrer Major – que també -, la seva curiosa denominació Molí de LA sal , amb aquest article femení que nega òbviament la dedicació - si més no exclusiva - com a Moli de sal.




Hi ha poques dades :

Unes obres a l'oficina de PIRINEU 2000 situada a la plaça Ciutat, 2 de Berga han permès trobar i mostrar l'obrador de l'antic MOLÍ DE LA SAL.

Aquest molí té una inscripció del 1651, però hi ha indicis que pugui datar del 1302.

Just darrera de l'oficina, al terra de la plaça Maragall, encara s'hi veuen lloses de l'antic MOLÍ DE LA SAL, fins i tot algunes moles que ajudaven a triturar el blat. Servien per produir farina, sal o fins i tot xocolata. Ara només són la mostra del passat de la ciutat.

Aquesta descoberta es complementa amb una politja a la part posterior de l'edifici, que era per on es pujaven els cereals i les primeres matèries. A la construcció de la plaça Ciutat es pot observar el curs de l'antiga canalització de la riera de Metge, actualment coberta.




El negoci de la sal (que era un dels monopolis del comú de la vila, monopoli que els prohoms i consellers arrendaven als particulars) generava una important activitat econòmica.

De Molins de sal, únicament en trobem algun esment a Canovelles [ Vallès Oriental ], i no per exemple a Manresa o Barcelona.

Tot plegat aquest edifici de planta baixa i tres pisos d’alçada que sembla mantenir l’estructura original a tres vents del segle XVIII, i que es reivindica insòlitament com un casal moliner situat ara en el mateix centre de Berga, ens suscita moltes preguntes :

Quina era la procedència d’aquesta sal ?.

La procedència era, probablement, de Cardona (el domini de la sal ja havia originat enemistats i lluites entre territoris: recordem que la visceral enemistat de Guillem de Berguedà amb Ramon Folc de Cardona, en part, podria ser que vingués motivada per aquestes raons. Tot això, evidentment, cal contrastar-ho.

Perquè calia moldre-la ?

La sal calia moldre-la ja que la seva extracció de les canteres i jaciments es portava a terme en blocs sòlids i compactes.


Toni Gol, dona resposta a les nostres preguntes, li donem les gràcies, i us esperonem a fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, el senyor google ens permet penjar imatges amb una millor resolució que la que veieu en pantalla, sou pregats de clicar damunt de les fotografies i se us ampliaran.

Gràcies per endavant.